Principat d'Astúries


Santa Maria de Lugás
(Lugás, Villaviciosa)

43º 27,168'N ; 5º 25,742'O   




El temple es troba ja documentat en el segle VIII, quan Alfons I (739-757) va fer algunes donacions, al que aleshores era un monestir benedictí. El temple que podem contemplar en l'actualitat va ser edificat a principis del segle XIII, gràcies a les donacions d'Alfons IX i Berenguela i la posen sota la tutela del monestir de Valdediós. En 1385 apareix documentada com a església depenent de Sant Salvador de Fuentes.


A jutjar per les reformes que ha patit el temple al llarg dels segles, aquest va gaudir d'una bona salut econòmica. En el segle XVII es va substituir l'absis romànic per una capçalera barroca de grans dimensions amb creuer. També es va afegir la sagristia en el mur nord i posteriorment, en el segle XIX, un campanar de cadireta i el porxo, adossat als murs sud i oest.


La nau encara conserva gran part de la seva fàbrica romànica. El que més destaca és el seu gran arc triomfal. Està format per dos arquivoltes de mig punt, protegides per un guardapols. La més exterior està decorada amb un motiu de ziga-zaga, mentre que la interior té una sanefa vegetal.


Es recolza en dues columnes triples amb els seus capitells esculpits. Predominen els motius vegetals, tot i que també podem trobar alguna figura humana i aus enfrontades en el costat esquerre i quadrúpedes enfrontats en el dret.

Capitells de l'arc triomfal   Capitells de l'arc triomfal

Les bases també estan decorades amb dents de serra i motius florals.


La capçalera, com ja hem comentat, va ser refeta en època barroca. El sostre es cobreix amb una volta estrellada molt habitual en el barroc asturià.


En la capella major hi ha un retaule que conté la imatge de la Verge, titular del temple. És una talla romànica, que va ser adaptada als gustos estètics del barroc i per això va vestida.


Pel que fa a l'exterior del temple, destaquen las seves dos portes d'accés. La principal es troba en el mur oest.


Està construïda en un cos que sobresurt de la façana oest. La formen tres arquivoltes de mig punt protegides per un guardapols escacat. L'arquivolta més exterior està decorada amb una profunda motllura en forma de ziga-zaga. La segona arquivolta té forma de bossell, mentre que la més interior té una sanefa amb flors.


Les arquivoltes es recolzen en tres parelles de columnes amb els capitells ricament esculpits. Els capitells del costat esquerre estan decorats amb motius vegetals a excepció de l'interior, que té un personatge flanquejat per dos quadrúpedes amb aparença monstruosa.


En el costat dret es repeteixen els motius vegetals.


A la base de les columnes també trobem esculpits motius florals.


Sobre la porta trobem unes mènsules esculpides amb motius geomètrics, animals i humans. Entre elles trobem metopes esculpides amb motius florals.


La porta del mur sud és més senzilla, tot i que també està ricament decorada. Està formada per dues arquivoltes, protegides per un guardapols. La més exterior està decorada amb "caps en forma de pic", similars als de San Esteban de Aramil o San Juan de Amandi, mentre que la interior té esculpits rotllos, similars als de la porta del bisbe de la catedral de Zamora.


Tot el conjunt es recolza en dues columnes amb els capitells esculpits. El del costat esquerre té esculpides cintes entrellaçades decorades amb perles. En el costat dret trobem una cara de la boca de la qual surten unes grans fulles.