Principat d'Astúries


Santa Maria del Naranco
(Oviedo)

43º 22,743'N ; 5º 51,992'O   




Situada dins de l'antic recinte palatí del mont Naranco, on hi havia uns terrenys destinats a la caça. Va ser construïda l'any 848 per Ramiro I com a palau de descans. També hi va fer construir, uns metres més amunt, l'església de San Miguel de Lillo. Quan en el segle XIII es va derrumbar part d'aquest temple, es va traslladar la seva ara d'altar al palau i es va transformar en església dedicada a Santa Maria. Malgrat tot, avui en dia és difícil interpretar quins són realment els usos que va tenir l'edifici. El que si sembla clar es que Ramiro I el va fer construir com a signe de poder, mostrant una voluntat d'unir la tradició del passat amb la seva monarquia i intentant que el seu nom perdurés al llarg dels segles.

Vista general

Te forma rectangular i es divideix en dues plantes, comunicades per una escala exterior. Tot l'edifici està elevat sobre un sòcol de carreus molt ben treballats, per tal de salvar el desnivell del terreny.


La planta superior està dividida en tres espais: dos miradors i la gran sala central.


Tots tres espais estan coberts amb volta de canó.


La sala central destaca per la simetria i l'harmonia de les seves formes. Una sèrie arcuacions de mig punt recorren els murs. Els arcs estan recolzats en columnes, que s'alcen sobre un sòcol de poc més d'un pam d'alçada, amb el fust decorat en forma de corda i capitells decorats amb bèsties fantàstiques i petites figures humanes. .


La volta del sostre es recolza en set arcs torals i arrenca dels murs a l'alçada d'una imposta decorada.


Els arcs torals es prolonguen cap avall a través d'una franja decorada amb figures humanes i un medalló circular on es poden veure esculpits animals fantàstics.

Detall medallóDetalls ornamentals Detall medallons

Detall medallonsDetall medalló


El paviment de la sala està format per lloses sobre les que trobem carreus i un opus signinum de baixa qualitat. En la recent restauració es va decidir cobrir el terra i fer-ne una reproducció per a que no el deteriorin els milers de turistes que visiten el monument cada dia. La imatge que podeu trobar a continuació és prèvia a la restauració i ha estat extreta del Banc d'imatges del Ministeri d'Educació i Ciència


A banda i banda de la sala trobem dos miradors. Són dos espais rectangulars oberts pels quatre costats a través d'arcuacions de mig punt.


Els arcs que hi ha en les façanes curtes de l'edifici són molt més esvelts que la resta, però tots tenen columnes amb capitells corintis o figuratius.


En el mirador del costat oriental podem veure una reproducció de l'ara d'altar de San Miguel de Lillo. L'original es troba actualment en el Museu Arqueològic d'Oviedo. En ella es pot llegir una inscripció en llatí que fa referència la consagració del temple.

Detall rèplica de l'ara d'altar         Detall rèplica de l'ara d'altar

Per sobre de les dues galeries trobem dues estances a mode de cambra santa. S'accedeix a elles per unes finestres trilobulades que trobem en les façanes est i oest.


S'accedeix a la planta superior per una doble escala adossada al mur nord.  Aquesta acaba en un porxo en el qual s'obre una porta apuntada, fruit d'una reforma posterior, ja que inicialment era de mig punt, com la que permet l'accés a la planta inferior.

Escala d'accés

Porta de la primera planta     Porta de la planta baixa


Fins al moment no es coneix si el saló va tenir algun tipus de decoració pictòrica, si que sembla que probable que hi haguessin teixits perses i bizantins amb motius similars als que trobem esculpits en els medallons dels murs. A continuació podem veure l'aspecte de l'interior de la sala en el segle passat.


La planta inferior també es troba dividida en tres espais, sense que es conegui quina utilitat tenien. L'estança central té aspecte de cripta i està recoberta per una volta de canó reforçada amb arcs torals. Envolta tota l'habitació un petit banc de pedra. 


Les estances laterals estan cobertes amb fusta. Corresponen amb l'espai que en el pis superior ocupen els miradors. A la sala del costat oriental  hi podem trobar una piscina. En la façana oriental s'obren tres finestres de mig punt, que junt a les altres tres que hi ha en els murs laterals, il·luminen el recinte.

Interior de la sala oriental     Vista general

La sala de l'altre costat es caracteritza per tenir l'accés únicament des de l'exterior a través d'una petita porta en la façana occidental, on no hi trobem cap més obertura corresponent a aquest nivell.