La fortificació de Ruesta té els seus orígens en el segle X quan els musulmans van construir un castell, que van abandonar ben aviat. En l'any 915 Sanç III de Navarra va fer edificar en la zona el monestir de Sant Joan de la Ruesta  i entre els anys 1016 i 1018 reconstrueix el castell. Posteriorment, en 1050 va passar a mans aragoneses.

El que més destaca és l'alçada de les seves torres. La del homenatge arriba fins els vint-i-cinc metres. A banda i banda d'aquesta s'alçaven dues torres de menor alçada, de les quals només ens ha arribat la del costat dret. De la del costat esquerre només queden els fonaments. Es creu que podrien existir dues torres més en el costat nord de la fortificació.

La torre del homenatge tenia quatre plantes i l'accés a ella es realitzava a través d'una porta situada en el mur oest a l'alçada del primer pis. Al seu costat es troba una porta que comunicava amb el camí de ronda.

Com la resta de la població, el castell es troba en estat de runa, el que fa que sigui perillós acostar-se a ell. És per aquest motiu que no tinc gaires imatges del castell.

L'església que hi ha dins el nucli urbà és de factura posterior, però en el terme municipal de Ruesta podem trobar dos interessants temples romànics: l'església de Sant Jaume i la de Sant Joan.

En l'actualitat la Confederació General de Treballadors està recuperant el nucli urbà de Ruesta, abandonat des de 1959, on s'ha construït un alberg i un centre d'interpretació de l'entorn.