Va ser construïda a finals del segle X. Es creu que era l'església parroquial d'un nucli de població, avui desaparegut. Durant la Guerra Civil, com altres temples de la zona, va patir nombrosos desperfectes que la van deixar mig en runes. Durant la dècada dels setanta fou reconstruïda per l'Associació d'Amics del Serrablo. 

La seva esvelta figura destaca en mig de la prada on està edificada. Ens trobem davant d'un temple d'una sola nau acabada en un absis semicircular, que segueix l'estil característic de les esglésies del Serrablo. En aquest cas ens trobem només amb cinc arcs cecs que decoren l'exterior de l'absis. Aquests arcs es recolzen en lessenes que descansen en un sòcol. Per sobre dels arcs podem veure el característic fris de bossells emmarcat entre motllures cilíndriques. En l'arc central s'obre una petita finestra de mig punt. La coberta de quart d'esfera de l'absis no es va acabar. El temple es va acabar cobrint amb una coberta de fusta i una curiosa teulada a dos aigües, lleugerament descentrada per la part de la capçalera.

Un dels elements que més crida l'atenció és la seva porta d'accés. Està lleugerament enfonsada en el mur sud. La formen dues arquivoltes adovellades en gradació. La interior té forma d'arc de ferradura gràcies a les dues impostes que sobresurten de l'arc.  En la més exterior trobem esculpides unes palmes d'influència àrab i gens habituals en el romànic de la zona, que es caracteritza per l'absència de decoració escultòrica

En el mur oest s'obria una altra porta, avui cegada. Està lleugerament descentrada. Des de l'interior encara podem observar la seva estructura. Estava formada per un arc de mig punt adovellat amb una llinda monolítica.

Coronant aquest mur trobem el bonic finestral de tres arcs de ferradura. Aquests descansen en dues petites columnes cilíndriques. Per sort es va poder salvar de l'espoli aquest bonic element mossàrab, quan ja estava desmuntada i a punt de traslladar-se a una propietat particular. La silueta d'aquesta finestra és utilitzada com a anagrama de l'associació Amics del Serrablo.

Un cop dins del temple podem observar les columnes. Aquestes havien de sustentar els arcs torals que reforçarien la volta de la nau. Finalment es van utilitzar per sustentar les bigues de fusta que aguanten la teulada. Estan formades per un gran pedestal sobre el que s'alcen dues columnes cilíndriques tallades de forma tosca.