Va ser edificada en el segle XI, entre el 1050 i el 1060, en un paratge idíl·lic. Va ser una de les primeres esglésies del Serrablo que es va construir. Malauradament el pas dels anys i l'abandonament a que va estar sotmesa la van enrunar pràcticament. Del temple original només resta en peu el campanar i part del mur sud. L'associació Amigos del Serrablo es va encarregar de reconstruir-la a partir de les restes que es conservaven del traçat de la planta. Té planta rectangular, acabada en un absis quadrat.

La torre campanar és de gran bellesa. Té planta quadrada i està rematada per una coberta a quatre aigües que per la part interior es converteix en una volta esquifada. En el darrer pis podem veure una finestres tríforades en cadascun dels murs. Els arcs són de ferradura i es recolzen en les tradicionals columnes del Serrablo, formades per fragments cilíndrics sobreposats.

Sobre els finestrals podem trobar un fris de bossells emmarcat entre dues motllures.

També entre dues motllures trobem l'element més característic d'aquesta torre: les rosasses. Estan formades per dovelles que completen un cercle emmarcat dins un quadrat.

E n el pis inferior podem trobar alguna finestra amb aspecte d'espitllera, però amb un gran arc de ferradura.

La torre està adossada al mur sud de la nau i s'accedeix a ella a través d'una porta amb arc de ferradura. L'arc està format per dovelles, amb la clau lleugerament descentrada cap a l'esquerra.