Aragó - Província d'Osca


Col·legiata de Santa Maria
(L'Ainsa - Sobrarbe, Sobrarb)

42º 25,038'N ; 0º 8,347'E   




Va ser edificada entre els segles XI i XII. Consta d'una única nau lleugerament corbada, per tal d'adaptar-se a les necessitats defensives de la població i per la seva ubicació en un extrem del penya-segat.


La nau és de reduïdes dimensions i està coberta amb volta de canó apuntada, dividida en tres trams.

Interior del temple


Té un ampli presbiteri, cobert amb volta de canó, que acaba en un absis semicircular.

Absis       Interior de l'absis


En el costat esquerre de l'absis podem veure una talla de la Verge amb el Nen del segle XIII, procedent del poble  abandonat de Tricas.


Un altre element "importat" és el crismó que veiem empotrat en l'altar, procedent de l'antiga església de Sant Salvador.


Als peus de la nau podem veure una senzilla pila baptismal romànica.


Sota la capçalera podem trobar una cripta, construïda per salvar el desnivell de la zona. Va ser descoberta i reconstruïda durant les obres de restauració que es van portar a terme als anys setanta. Té planta rectangular, però amb la capçalera semicircular, seguint la traça de l'absis del temple. Està dividida per columnes que s'uneixen a través dels arcs de mig punt que formen els nervis de la coberta.

Cripta   Cripta


Alguns capitells van ser substituïts durant la restauració i per diferenciar-los porten gravada la lletra R. La gran majoria estan decorats amb motius vegetals.


La portalada sobresurt del mur meridional.

Detall portalada


Està formada per cinc arquivoltes del mig punt en gradació, que es recolzen en quatre parells de columnes amb uns curiosos capitells esculpits. Estan decorats amb motius geomètrics i cadascun d'ells té esculpida una lletra invertida. Hi ha qui afirma, que podrien ser bases reaprofitades de la desapareguda església de Sant Salvador, una hipòtesi que no està confirmada.

Detall capitells portalada   Detall capitells portalada


Sobre la portalada podem veure un crismó.


En el mur sud del temple podem veure dues finestres geminades: una en la base de la torre i una altra prop de la portalada.

Finestra geminada de la torre    Finestra geminada del mur sud


Una finestra de similars característiques s'obre en el mur oest, tot i que està molt reconstruïda.


Sobre l'atri s'alça l'esvelta torre de campanar. Està dividida interiorment en cinc plantes, tot i que exteriorment trobem quatre motllures decoratives, que no corresponen amb  aquesta divisió interna.

Vista general

En complir també funcions defensives gairebé no té obertures en les plantes inferiors.


Destaca el darrer pis on trobem un gran finestral en cada costat, format per quatre arquivoltes i tres parells de columnes amb els capitells esculpits amb motius vegetals i rostres humans.

 

Detall del darrer pis de la torre    Vall del Cinca des de la cambra reial i detall capitells finestral

 


Se l'anomena la Cambra Reial i destaca la seva coberta semiesfèrica reforçada amb gruixuts nervis.

Finestrals campanar    Volta Cambra Reial


El claustre, de reduïdes dimensions, es troba adossat al mur nord del temple. La seva planta és trapezoidal. Les ales nord i est corresponen a l'època romànica. Les altres dues es van construir durant el gòtic i el renaixement.

Galeries claustreVisdta superior del claustre

Volta gòtica del claustreGaleria oest del claustre

Galeria sud del claustreGaleria oest del claustreGaleria oest del claustre


Junt a la col·legiata trobem l'antic Hospital. Tots dos edificis estan comunicats mitjançant un arc d'època romànica. Hi ha un accés al seu interior en el presbiteri, pel que es creu que aquest espai era utilitzat com a sagristia. En travessar l'arc, podem veure l'exterior de la capçalera del temple i també contemplar una bonica panoràmica de la Vall del Cinca.

Capçalera i arc romànic