Inicialment era el temple parroquial de la zona. Algunes fonts afirmen que estava dedicada a santa Llúcia, doncs les pintures murals que decoraven els seu absis narren la vida d'aquesta santa. Altres fonts ens parlen de l'església de sant Joan Baptista. No hem aconseguit esbrinar que hi ha de veritat en aquestes advocacions, doncs la documentació consultada no és prou clara sobre aquest tema.

El que si sembla estar confirmat és que el moment en que es construeix el nou temple parroquial al bell mig del poble, al segle XVIII, es canvia l'advocació per dedicar l'església a la Verge del Rosari. Actualment fa les funcions de capella del cementiri.

L'església té una sola nau, de planta rectangular i capçada a l'est per un absis semicircular, cobert amb una volta de quart d'esfera. La nau, en canvi, té coberta de fusta a dues aigües. Algunes fonts afirmen que la nau va ser refeta en algun moment i va ser aleshores quan es va fer aquesta coberta. Aquesta hipòtesi, fins ara, no ha estat ni confirmada ni desmentida.

En la part central de l'absis s'obre una finestra d'una esqueixada.

En la part interior de l'absis, sota la finestra i a la dreta, trobem un carreu esculpit amb dues grans palmetes.

També veiem un carreu esculpit en la part exterior de l'absis, en el costat sud. En aquest cas veien margarides de vuit pètals, excepte la central que en té set.  Probablement prové d'una construcció anterior, segurament visigoda.

Un fris escacat recorre el tambor absidal en el punt d'unió amb la volta. En arribar al presbiteri es transforma en una motllura decorada amb besants, caps de clau i algunes figures i cares.  En els extrems d'aquesta imposta veiem uns petits caps humans esculpits. En el mur sud, mig ocult per la decoració pictòrica del temple, hi ha un altre petit cap esculpit.

En l'escacat de l'absis encara es conserven fragments de la policromia amb que estava decorat. La resta de pintures de l'absis van ser arrencades i actualment es poden contemplar en el Museu Diocesà de Jaca. Van ser realitzades a principis del segle XIII, en una clara transició cap al gòtic. Malauradament van ser tapades per pintures noves en el segle XVIII, fet que ha provocat la gran pèrdua de la policromia original.

Daten del segle XIII. El seu estil és gòtic, si bé l'estructura i alguns dels seus motius són encara romànics. En la part central de la volta es representa la Coronació de la Verge dins la mandorla mística.

L'envolten els símbols del Tetramorf i dues sirenes ocell.

Encara dins de la volta de l'absis, però en un registre inferior, veiem a deu apòstols asseguts, flanquejats per sant Pere i sant Pau, que estan drets cadascun en un dels extrems.

Ja en el tambor absidal, al nivell de la finestra i en els murs del presbiteri, es representen algunes escenes de la vida i del martiri de Santa Llúcia, patrona del temple en aquella època.  En l'extrem esquerre del presbiteri veiem a la santa dreta dins d'un arc.

Al seu costat veiem a la pròpia santa amb la seva mare Eutiquia pregant davant la tomba de santa Àgueda.

En el registre inferior, veiem a santa Llúcia repartint tots els seus bens entre els pobres.

Ja en l'absis, es va representar l'escena del judici de la santa, acusada pel seu propi nuvi davant el cònsol Pascasi.

Flanquejant la finestra de l'absis veiem dues escenes del martiri de la santa en presència del cònsol, quan era conduïda a un prostíbul. Està lligada de mans i primer la intenten conduir dos homes, però com el seu cos "pesava" molt, ho van intentar amb parelles de bous.

En no poder portar-la fins al prostíbul on havia de complir la condemna, dos soldats li claven espases a la santa, produint-li la mort.

Santa Llúcia es enterrada, mentre uns àngels s'emporten la seva ànima cap al Cel. En el registre inferior, un clergue es renta les mans, davant una ciutat envoltada de muralles.

Completa aquest nivell la imatge de santa Àgueda, situada en l'extrem dret del presbiteri.

Per sota d'aquest nivell veiem una decoració geomètrica a base de carreus rectangulars, sota dels quals hi ha cortinatges.

Trenca aquesta decoració una escena pintada en l'extrem sud de l'absis, on es veu un capellà celebrant un ritus religiós davant un altar i en companyia d'un ajudant.

En l'arc presbiteral es va representar el Judici Final, amb la segona vinguda de Crist representada en la part central.

L'acompanyen profetes i escenes on podem veure els aquells que gaudiran del Cel etern i aquells que baixaran a l'Infern.

Malauradament les dos escenes més externes del costat nord estan tan deteriorades que resulta molt difícil poder-les interpretar.

En el costat sud, es conserva un petit fragment de les pintures del segle XVIII.

En la nau del temple encara es conserven pintures de tipus geomètric que decoren els murs laterals.

Al costat del mur nord es conserva una pica beneitera, decorada amb motius geomètrics i vegetals, que es recolza en una columna renaixentista, profundament esculpida.

Als peus de la nau, només visible des de l'interior, hi ha una antiga porta d'arc de mig punt i petites dimensions, ara cegada. Davant seu hi ha una pica baptismal.

Resseguint gairebé tot el mur nord hi ha un banc de pedra, sobre els que es conserven alguns capitells i bases romànics. La seva ubicació original es desconeix. La seva estructura i la presència de mènsules en els murs oest i sud, per sobre del nivell de la porta, ens fan pensar en l'existència d'un porxo a l'estil de les esglésies castellanes.

Malauradament és un temple difícil de contemplar degut al gran mur de pedra que l'envolta.

Sorprèn que en un petit poble de poc més d'una desena d'habitants el cementiri i per tant l'espai que envolta la capella estigui tancat amb un candau. És absurd. És un poble molt allunyat de les vies de comunicació i dels nuclis importants de la comarca, per tant els visitants que s'hi acosten busquen gaudir de la pau, del paisatge i de l'arquitectura d'aquest paratge i el mur i la porta de ferro els impedeix veure amb detall aquest temple. Ni tan sols podem veure el carreu decorat amb flors sencer... Si algú va amb males intencions, un simple candau i una paret de pedra seca no l'aturaran, però si fan que la gent honesta marxi decebuda d'aquest temple. Una veritable llàstima.