Aragó - Província d'Osca


Santa Maria de Villanova
(Villanova, Ribagorça)

42º 32,891'N ; 0º 27,713'E      



El nucli de Villanova es va organitzar en dos barris, en cadascun dels quals trobem un temple romànic: un dedicat a Sant Pere i aquest a Santa Maria. L'església va ser edificada a finals del segle XI o principis del XII, encara seguint els cànons llombards. Està formada per una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. 


La capçalera és de grans proporcions per salvar el desnivell del terreny, feta amb carreus ben tallats.


Està decorat amb arcs cecs, agrupats de cinc en cinc i quatre lesenes. Aquestes divideixen el tambor absidal en tres espais, en cadascun dels quals s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.


Sota la finestra central trobem una petita obertura en forma d'espitllera. Tenint en compte la gran alçada de l'absis, sembla molt probable que aquesta il·lumini una cripta. En cas de ser així, actualment està soterrada, doncs no hi ha constància de la seva existència. Caldria una excavació o un estudi arqueològic per resoldre aquest dubte.

En el segle XVI el temple no es va escapar de la febre reformista de l'època i se li va adossar una capella lateral en el costat sud i es va reformar la porta d'accés, situada en el mur sud i protegida per un porxo des d'aquest moment.


També es va reformar la torre campanar, afegint els dos pisos superiors al primer cos romànic.