No es tenen masses notícies fidedignes sobre el passat més antic d'aquest temple i de la població de Queixigar.  Únicament sabem que era una possessió del monestir de Santa Maria de Llavaix. L'església va ser edificada en el segle XII, a la vora del camí que anava cap a la serra del Cis, i que segons alguns autors identifiquen com una calçada romana. Sembla que aprofitant aquest fet, es va anar arreplegant un petit grup de cases al seu voltant. En el segle XIV apareix com a temple parroquial, tot i que amb un patrimoni molt petit.

En el segle XVI va patir diversos atacs per part de bandolers i es va perdre la relíquia de la Veracreu.

Ens trobem davant d'un temple força curiós, amb una estructura poc habitual i plena d'interrogants. Està formada per una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular, decorat amb permòdols llisos sota la teulada. Té dues finestres de mig punt i dobles esqueixada, una orientada a l'est i l'altre al sud.

La nau està coberta amb una volta de canó, reforçada per dos arcs torals, que arrenquen de pilars adossats als mur laterals. Prop de l'absis es van obrir dues capelles laterals. La del costat nord està coberta amb una volta de creueria i allotja el sepulcre de Pere "el Monjo". La capella sud té volta de canó i actualment serveix de base per a la torre campanar, afegida posteriorment.

La particularitat del temple la trobem en el sector de ponent. El darrer arc toral de la nau serveix per comunicar aquesta amb un espai gairebé quadrat i cobert amb un embigat de fusta. Aquesta sala és anterior a la construcció de la nau. Això planteja un dels interrogants que amaga aquest temple. El cos és part d'un edifici anterior o bé es va modificar el projecte amb les obres iniciades?

A més, té la particularitat de tenir tres portes, una en cadascun dels seus murs. Va ser concebut com un atri? Malauradament aquestes preguntes quedaran sense resposta, doncs en construir-se el sector de llevant del temple es va rebaixar el nivell del terra uns 50 centímetres i per tant es va perdre qualsevol estrat o fonamentació existent.

Per aquest motiu la porta del costat nord va quedar inutilitzada i es va cegar. Sembla que aquesta era la porta més antiga i potser va reaprofitar elements d'una construcció anterior. En el mur es pot resseguir l'arc de mig punt que l'allotjava, que descansa en dues en dues impostes decorades de tal manera que imiten dos capitells. Estan decorats de manera molt simple i primitiva.

En el costat esquerre veiem una creu grega i un quadrúpede. En el del costat dret hi ha un motiu de corda i dos bàculs.

També es conserven les dues bases de les columnes.

Sobre la porta hi ha un crismó, també de factura molt simple i sense cap inscripció, fet poc habitual.

En el costat oest s'obre una altra porta formada per dos arcs de mig punt adovellats i una arquivolta de perfil circular. Aquesta es recolza en dues impostes llises que emulen ser capitells. Malauradament s'han perdut les columnes en que es sustentaven.

Al damunt d'aquesta porta trobem un altre element que presenta una incògnita sobre el per què de la seva estructura i com era originàriament. Es tracta d'una gran finestra de mig punt i esqueixada recta, amb unes impostes molt marcades. És molt diferent a la resta de finestres del temple, situades a l'absis, tant pel que fa a les dimensions, com a l'estructura. Però la principal incògnita d'aquesta finestra és la base i el fragment d'una columna que podem veure en la part inferior. És realment una columna? Si és així, quina utilitat tenia? No sembla probable l'existència d'una finestra geminada, doncs no seria compatible amb el gran arc adovellat existent. Era potser la base d'un element decoratiu com per exemple una creu?...

La porta del mur sud és la que millor s'ha conservat, malgrat que ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles, principalment condicionades per la rebaix del nivell del terra realitzat en aquest punt. De totes maneres, en la darrera restauració, s'ha modificat l'alçada de l'arc interior per adaptar-lo a aquest nivell del terra sense la necessitat d'afegits. Malauradament s'ha utilitzat un ciment de color gris fosc per unir les peces, que contrasta amb el color de la pedra i fa un molt mal efecte.

Com passa amb  la porta del mur oest, està formada per dos arcs de mig punt adovellats, entre els que hi ha una arquivolta. En aquest cas està decorada amb boles.

Les impostes capitell on es recolza l'arquivolta són llises en la part central, però decorades en la part inferior i en el cas de la del costat dret, també en la part superior. La imposta esquerre té un collar inferior a mode de soga, mentre que la del costat dret té motius de perfil semicircular.

Al damunt d'aquesta porta també trobem un crismó esculpit i sense cap símbol, però més erosionat que el del costat nord.