Va ser propietat del comte Sancho Galíndez, que la va rebre en herència del seu pare Galindo, a meitats del segle XI. L’any 1080 va ser donada al monestir de San Juan de la Peña.

A finals del segle XII, el rei Pere el Catòlic va instal·lar-hi una comunitat de monges sota la regla del Císter. No van estar gaire temps degut a les dures condicions meteorològiques de la vall. En 1212 les monges van traslladar-se a Cambrón, fins que a finals del segle XVI es van desplaçar a la casa de Santa Llúcia de Saragossa.

A  l'est de la capçalera podem veure una font d'aigua, que algunes fonts creuen que ja era utilitzada per la comunitat d'Iguacel a l'edat mitjana.

L’església té una sola nau, que sorprèn per la seva alçada. Per aquest motiu la coberta és de fusta. Està capçada a l’est per un absis semicircular, cobert amb volta de quart de cercle i precedida d’un presbiteri cobert amb volta de canó.

L’absis es va decorar per la seva part interior l’any 1072, afegint-hi cinc arcs cecs.

Aquests arcs es recolzen en petites columnes adossades, que tenen els seus capitells esculpits. Bàsicament es van decorar amb motius vegetals i geomètrics, entre els que podem trobar petits caps humans o d’àngels.

Hi ha un capitell especial, on es van esculpir a sis personatges sobre un motiu ondulant. No es coneix del cert quina és la seva interpretació, tot i que alguns estudiosos creuen que podrien ser pescadors recollint les xarxes, motiu representat en un dels capitells més interessants de la catedral de Jaca.

Entre els anys 1976 i 1982, l’Associació Sancho Ramírez, va descobrir i restaurar unes interessants pintures gòtiques del segle XV, que decoren el tambor absidal. Per sort, es conserven en el seu lloc original i no com la reixa de forja del presbiteri, el frontal d’altar o la talla romànica de la Mare de Déu, que es troben en el Museu Diocesà de Jaca.

En l’interior dels arcs afegits en el segle XI trobem escenes de la vida de Maria, la titular del temple. En l’arc central trobem representada a la Verge de la bona llet.

En l’arc situat més a l’esquerra es representa l’escena de l’Anunciació, a la que segueix la Visitació.

A l’altra banda de la imatge central, trobem el Naixement de Jesús i l’Epifania. Sorprèn veure a Josep en l’escena de l’adoració dels mags amb la vieira i la carbassa típiques dels peregrins. Segurament és una clara referència als milers peregrins que de camí a Compostel·la passaven per aquesta vall.

Tocant el mur sud del presbiteri, veiem a Sant Miquel lluitant amb el dimoni.

En el nivell inferior veiem un apostolari. En el nimbe de cadascun d’ells estava escrit el seu nom. Molts d’ells, malauradament han desaparegut. Dels dotze apòstols només se n’han conservat vuit. Els sis del costat dret i dos de l’esquerre. Tots porten un llibre en una de les seves mans, mentre que en l’altra tenen els seus atributs o les eines amb que van ser martiritzats.

Malgrat la seva erosió podem identificar de dreta a esquerra a Sant Pau, Sant Jaume fill de Zebedeu, Sant Bartomeu, Sant Jaume fill d’Alfeu, Sant Tomàs i Sant Pere.

En la part central, sense que es sàpiga el per què, hi ha les figures de Santa Apolònia i Sant Pere Màrtir.

Com ja hem comentat, en el costat esquerre només s’han conservat dos apòstols: Judes Iscariot, que té el nimbe negre per haver traït a Crist i Sant Mateu.

Les pintures per sobre de l’arqueria presenten un grau d’erosió molt elevada i amb prou feines es pot observar un Calvari.

En el tram sud del presbiteri es conserva una figura humana, amb un escut al pit i que sosté unes sagetes amb la mà dreta. El seu estat de conservació és tan deficient que no en permet la seva identificació.

Es creu que la resta del temple també va estar decorada amb pintures, però només s'han conservat uns petits fragments molt deteriorats en el mur sud i en la volta de canó que trobem just travessar la porta del mur oest.

Per la part exterior, l’absis es va dividir inicialment em tres espais mitjançant dues lesenes. En cadascun d’aquests espais s’obre una finestra, que en el 1072 van ser decorades amb un arc recolzat en dues columnes. Els seus capitells estan decorats amb animals, motius vegetals a base de palmetes, volutes o pinyes i un capitell historiat.

El primer capitell que trobem si recorrem l’absis d’esquerra a dreta és l’historiat. Com en el cas del capitell historiat de l’interior del temple, quatre personatges es trobem damunt d’un motiu ondulant. Es creu que la seva interpretació és la mateixa, és a dir, el motiu bíblic dels pescadors. El següent capitell està decorat amb lleons en el registre inferior i elements vegetals en el superior.

Els capitells de la finestra central tenen àligues amb les ales desplegades i motius vegetals.

En la finestra del costat dret es van esculpit únicament motius vegetals en els seus capitells.

Es completa la decoració de l’absis amb les mènsules i les mètopes esculpides, amb motius a base de palmetes, roses, boles, entrellaçats i volutes molt erosionades. Sostenen un fris escacat.

També estan decorades les finestres del mur sud i la que presideix la façana oest. Les del mur sud estan emmarcades per una imposta.

Les finestres del mur sud tenen capitells de tipus vegetal o amb entrellaçats.

En la finestra del mur oest veiem motius florals en el capitell dret i àligues en el del costat esquerre.

També es va reformar en el segle XI la porta d’accés del mur oest. Està formada per tres arcs de mig punt en gradació. L'arquivolta central té forma de bossell i descansa en dues columnes, amb els capitells esculpits.

En el capitell del costat esquerre té una figura humana  en el angle. L'envolten motius vegetals i dos lleons. Podria tractar-se de la representació de Daniel i els lleons. En el del costat dret també tenim una figura humana que sosté un objecte amb les seves mans. Dos dimonis l'agafen pels braços. En aquest casa ens trobaríem amb l'avar, que no deixa anar la seva bossa de diners, ni tan sols quan els dimonis se l'emporten a l'infern. Novament ens trobem amb una representació del bé i el mal. També estan bellament decorats els muntants amb motius vegetals.

La portalada està protegida per un guardapols escacat. L'altre element decoratiu que trobem en la portalada és l'escòcia del segon arc, decorada a base de palmetes.

En les bases podem veure algun quadrúpede esculpit.

Però sens dubte l'element més característic de la façana és la inscripció que hi ha sota un teuladet recolzat en mènsules esculpides. En ella es diu que l'església va ser construïda per ordre del comte Sancho Galíndez i la seva esposa Urraca i es va acabar durant el regnat de Sancho Ramírez a l'Aragó. També ens diu que qui va fer la inscripció era un tal Acema i que les escultures les va fer Galindo Garcez, en l'any 1110, que amb la correcció corresponent és l'any 1072, moment en que es va reformar el temple.

Les mènsules són de millor qualitat que les realitzades en l'absis. Podem veure florons, elements geomètrics, caps humans, animals, entrellaçats, un personatge que recolza el cap en  els genolls i roses.

S’accedia al temple per dos portes més, una situada en el mur sud i que encara funciona i una altra en el mur nord, reaprofitada com a accés al campanar.

En el segle XII es va adossar al costat nord la torre campanar. Té planta quadrada i es divideix en dos cossos, coberts amb voltes de canó. En el tram inferior una escala adossada als murs laterals desemboca en una escala de cargol, que permeten l’accés al pis superior. Es creu que en aquest segon espai s’allotjava la petita comunitat de monges. L’espai estava dividit en diversos pisos separats amb estructures de fusta.

De fet, en el tram de la nau més proper al presbiteri podem veure unes petites obertures que comunicaven el temple amb aquesta estança.

El terra de la nau està decorat amb motius geomètrics realitzats amb pedres de riu.

Malauradament, quan visitem aquest temple, no podem gaudir de tots els seus tresors, doncs els més valuosos es conserven en el Museu Diocesà de Jaca. Es tracta de la talla de la Verge d'Iguacel, el frontal d'altar i la reixa de forja que separava el presbiteri de la nau.

La imatge de la Mare de Déu és del segle XII. Es tracta d'una imatge policromada de Maria, que té el Nen a la seva falda. Destaca per la seva seriositat i rigidesa. Amb motiu de l'aplec que es realitza el segon diumenge de juliol, la Verge retorna, encara que per unes hores, a la que durant segles va ser la seva casa.

Durant la restauració del temple realitzada entre 1977 i 1982 es va descobrir l'antic frontal d'altar, del qual se n'havia perdut la pista en 1928. Es va trobar accidentalment en desmuntar el terra de fusta, doncs havia estat utilitzat com a tarima darrera l'altar. Per aquest motiu el seu estat de conservació és bastant deficient i en molts lloc s'ha perdut totalment la policromia.

Es va realitzar a finals del segle XIII, aflorant els nous gustos i tècniques de l'estil gòtic. En ell es van representar escenes de la Vida de Maria. En l'angle superior esquerre podem veure l'Anunciació i el repudi de Josep, una escena poc habitual, doncs representa la desconfiança de Josep davant l'embaràs de la seva esposa.  El cicle continua amb la Visitació i la Nativitat, situats en l'angle superior dret.

Ja en el nivell inferior es representa l'Epifania, en el costat dret, i la presentació de Jesús en el temple en l'esquerre.

La part central està dedicada a la Dormició de Maria en el nivell inferior i l'Assumpció en el superior, on veiem a Crist entronitzat, que acull l'ànima de Maria, representada com una nena.

La reixa de forja és l'altre element conservat en aquest museu. Està dividida en quatre parts, les dues centrals fan les funcions de porta. Es creu que el seu creador tenia els seus orígens en l'escola de forja catalana, però sens dubte ens trobem amb un dels exemples més interessants. El motiu que es va repetint un cop i un altre és el d'una espiral, que en l'extrem central té esculpits uns caps d'animals.

El temple es pot visitar des del segon diumenge de Juliol fins a principis de setembre, gràcies a la Asociación Sancho Ramírez, els membres de la qual ensenyen el temple als visitants de forma desinteressada. Sempre és agradable trobar-se pel camí a gent amb aquest entusiasme. Des d'aquí el nostre agraïment a la seva feina i al tracte rebut durant la nostra visita.