Aragó - Província d'Osca


Santa Eulàlia de Susín
(Biescas, Alt Gàllego)

42º 34,105'N ; 0º 17,530'O       




Aquest temple, com la majoria dels de la zona, va ser construït en època romànica amb un estil característic, especialment a la part de la capçalera.


També va necessitar unes modificacions al llarg dels segles per adaptar-lo als diferents corrents estilístics i les necessitats litúrgiques de cada moment.


Presenta una sola nau, capçada a l’est per un absis semicircular. Aquest va perdre la seva funció quan en el segle XVII es va canviar l’orientació del temple. En aquest moment es construeix una torre campanar, que utilitza el tambor absidal i el mur sud del presbiteri com a base. En la part inferior es va ubicar la sagristia, sobre de la qual es va construir un cor, avui desaparegut. L’interior del temple està decorat en estil barroc, conservant bona part de les seves pintures, tot i que en un estat molt deficient.


El que es conserva de l’absis està decorat amb cinc grans arcs cecs, recolzats en lesenes. En el central s’obre una fiestra de doble esqueixada. Sota la cornisa, trobem el característic fris de bossells.


En la part interior, mig amagat per les estructures construïdes posteriorment, es pot veure part de la mandorla mística i lles lletres NES, que probablement ens indiquen la presència del símbol del Tetramorf de l’evangelista Joan (Iohanes).

En millors condicions es conserven dues figures nimbades d’uns apòstols. En aquest cas per que van ser traslladades al Museo Diocesano de Jaca.


Se’ls coneix popularment amb el nom de "Los Llorones de Susín" degut a la seva expressió de tristesa. Per aquest motiu, alguns estudiosos afirmen que el motiu representat en l’absis de Susín seria una Ascensió als Cels. La seva tècnica i estil recorda a les pintures de la nau de Santa Maria de Taüll.


En la nova capçalera es va reubicar l’antiga ara d’altar, que presenta gravades les creus de consagració. Com que no era suficientment gran per a les noves funcions litúrgiques, es va ampliar pel costat dret.

En el presbiteri sud trobem un dels elements més interessants d’aquest temple. Es tracta d’una finestra geminada amb arcs de ferradura, característica del Serrablo.


L’altre element interessant i que el fa “especial” en tota la comarca, són els carreus reaprofitats en la capçalera. Procedeixen, amb gairebé tota seguretat, d’un temple anterior d’origen hispanovisiogot. Dominen els símbols de tradició celta com espirals, cercles concèntrics i motius geomètrics.


En el costat sud del tambor absidal veiem una creu amb els braços iguals emmarcat dins d'un cercle.  Del braç horitzontal pengen les lletres alfa i omega.