Aragó - Província d'Osca


Sant Ramon Nonat de Binacua
(Santa Cruz de la Serós, La Jacetania)
42º 32,900'N ; 0º 41,933'O      




La vila de Binacua apareix documentada per primera vegada el 16 d'Agost de l'any 1097, quan el rei Pere I d'Aragó la va donar al monestir de Santa Cruz de la Serós.


L'església parroquial, dedicada a sant Ramon Nonat, es troba a l'entrada del poble, tot i que una mica enretirada. Va ser edificada en el segle XII, tot i que en el segle XVIII es van realitzar diverses reformes que n'han alterat la seva fisonomia.

El temple va ser concebut amb una nau, capçada a l'est amb un absis semicircular.


Aquest estava decorat segons l'estil llombard, amb arcs cecs i dues lesenes. Malauradament, segons sembla fa uns anys un llamp va impactar en la part central del tambor absidial produint importants desperfectes. A l'hora de reconstruir-lo, es va optar per no refer els arcs cecs de la part afectada i per tant només es conserven els dels costats nord i sud.


Tampoc ha arribat fins els nostres dies la finestra de doble esqueixada que s'obria en la part central i que estava protegida per un senzill guardapols.


Com ja hem comentat, en el segle XVIII es va modificar l'estructura del temple. Es va derruir parcialment el mur sud per construir una capella, comunicada amb la nau mitjançant un gran arc. També es va substituir la coberta de fusta per una volta de guix.

També es va construir una torre de campanar en l'angle sud-est i un cor elevat als peus de la nau. Sota el cor, en una fornícula practicada en el mur nord, trobem la pica baptismal.

L'original porta romànica, per sort, no va ser eliminada durant aquesta reforma, però malauradament pel visitant, ha quedat oculta des de l'exterior. Està formada per tres arquivoltes en gradació, protegides per un guardapols escacat. L'arquivolta més exterior està decorada a base de besant, la central és de bossell, mentre que la interior és llisa.  L'arc central es recolza en dues columnes, que tenen els capitells esculpits, tot i que la seva factura és molt barroera. El del costat esquerre es representen unes serps, mentre que en el del costat dret veiem unes aus picotejant fruits, és a dir a l'esquerra el Mal i a la dreta el Bé.

Les arquivoltes envolten un timpà esculpit. En ell s'han representat tres cercles. El central, de majors dimensions, té en el seu interior un crismó trinitari força arcaic. En els cercles laterals es van representar a un griu i un cérvol amb el cap girat cap a l'espatlla.

En els carcanyols superiors es van esculpir dos caps barbuts, mentre que en els inferiors trobem grups de tres besants.

No és un temple còmode pel visitant. Malgrat trobar-se en un nucli urbà de petites dimensions i suficientment allunyat de la carretera principal i per tant lluny del "turisme", no pots acostar-te massa a l'església. Tant el recinte que envolta el temple com el cementiri estan tancats amb pany i forrellat, un fet no gaire habitual a la zona.  Per tant les fotografies s'han de fer des de  molt lluny i posant la càmera al damunt del mur de pedra que l'envolta. La vegetació i la distància s'encarreguen de fer passar desapercebuts els detalls del temple.... Si això li sumem que la portalada, la veritable joia del temple, està precedida d'una espècie d'atri, també tancat... Una veritable llàstima.