Aragó - Província d'Osca


San Pedro de Villanova
(Villanova, Ribagorça)

42º 32,803'N ; 0º 27,692'E      



El lloc de Villanova apareix documentat per primera vegada en un document de compra-venda d’unes vinyes, l’any 1006. Aquest nucli urbà es va organitzar en dos barris, en cadascun dels quals trobem un temple romànic. Per tant, a pocs metres de l’església de Sant Pere, trobem la de Santa Maria.


El temple, dedicat a Sant Pere, va ser edificat en el segle XII i és el més gran de tota la vall de Benasc d’aquesta època. Està format per una sola nau, a la que se li van afegir capelles laterals posteriorment.


La volta de la nau es va ensorrar. Es va reconstruir amb forma de volta de canó, reforçada per un arc toral, que es recolza en dues pilastres.

L'absis està decorat externament amb un fris d'arcs cecs.


Tres finestres il·luminaven l'interior del presbiteri, fins que es va col·locar un retaule a principis del segle XVI. Aquest es va salvar de ser cremat durant la Guerra Civil, gràcies a l'acció dels veïns, que van amagar les taules que el formen.

La porta d'accés es situa en el mur sud. És de factura moderna.


Sobre ella trobem una peça de marbre on hi ha esculpit un crismó.