És un dels dos temples llombards que coneixem en la zona. Va ser construït en el segle XII.

Té una única nau rectangular, coberta amb una volta apuntada i capçada a l'est per un absis semicircular, decorat externament amb un fris de dents de serra sota la cornisa i arcs cecs seguint els cànons llombards. En la part central s'obre una finestra de mig punt i de doble esqueixada.

Una de les mènsules, on descansen els arcs, està decorada amb un cap humà, mentre que la resta són llises.

Originàriament l'absis estava decorat internament amb pintures murals, ara conservades en el museu diocesà de Barbastre. En elles es representa al Crist en Majestat envoltat pels símbols del Tetramorf. A banda i banda d'aquesta composició podem veure les escenes del martiri de Sant Vicenç, patró del temple i de l'Epifania del Senyor. Sobre les corones dels monarques d'Orient veiem el seu nom. En la part corresponent al tambor absidal podem veure elements decoratius com cortinatges, creus i figures geomètriques. Completen la decoració uns grius dibuixats dins de cercles vermells. En la unió amb la nau encara es conserva l'escena del pesatge de les ànimes, la de la resurrecció dels morts i diversos músics amb corona. En l'interior del temple es pot contemplar una reproducció de les mateixes.

L'església va ser reformada en el segle XVI, quan se li van afegir les capelles laterals i la torre de campanar, situada als peus de la nau.