El temple romànic del segle XI, va ser  molt modificat entre els segles XVI i XVII, quan es va ampliar.

L'element més característic és la seva torre campanar, segons algunes fonts emparentades amb les esglésies del Serrablo.

El campanar té cinc pisos d'alçada. Els tres primers són clarament romànics, mentre que el quart sembla que també ho és però d'una etapa posterior. El cinquè, en canvi, va ser construït pels volts del segle XVII.

El primer cos està separat de la resta per una senzilla imposta. En ell s'obre una curiosa finestra, que ha servit als estudiosos per emparentar-la amb els temples mossàrabs del Serrablo. Tres bordons fan les funcions de mainell i sostenen una llinda llisa, en la que es recolza un arc de descàrrega de mig punt.

Al seu damunt trobem una altra interessant finestra, en aquest cas geminada, sobre la que hi ha una de mig punt, de majors dimensions.

Aquesta finestra sembla que podia haver allotjat dues finestres geminades en el seu interior, si ens fixem en els elements que encara es conserven i en l'estructura de la finestra que hi ha en el costat nord.

En el quart pis s'obrien unes finestres geminades i protegides per un guardapols. Actualment estan cegades.

En la part inferior de la torre, podem veure les restes d'uns grans arcs, que permetien l'accés al temple a mode d'atri i que amb les ampliacions del temple van ser cegats.