La vall de Bardaixí apareix citada per primera vegada el 13 de novembre de l'any 959, quan es parla de la comarca de Bardaixí, dins la Ribagorça. No es sap en quin moment concret tota la vall va passar a estar sota la jurisdicció de la catedral de Roda, si bé és probable que fos des de la creació d'aquesta. El que si sabem és que en 1295 es va realitzar una permuta de terrenys entre la seu de Roda i el monestir de San Victorián i des d'aquest moment la vall va passar a dependre del cenobi.

El temple té una única nau, capçada a l'est per un absis semicircular de tradició llombarda. Posteriorment es van afegir a la nau dues capelles laterals, configurant una planta de creu llatina.

El tambor absidal està decorat amb arcs cecs i lesenes. En la part central s'obre una finestra de mig punt i doble esqueixada.

La porta d'accés es troba en el mur sud, de factura moderna. L'original es trobava uns metres més a l'oest, però ara es troba oculta per uns nínxols.

També en el mur sud trobem un campanar de cadireta de dos ulls.

En l'interior del temple es conserva una interessant pila baptismal.