L’església parroquial de Sant Salvador va ser edificada en el segle XII, si bé la seva fàbrica ha estat profundament alterada al llarg dels segles. Es va construir en un indret on prèviament va haver una torre defensiva de planta circular, de la que només en queda el seu perímetre.

Va ser edificada amb una sola nau rectangular, capçada a l’est per un gran absis, que té dues lesenes. En la part central s’obria una amplia finestra, cegada en alguna de les reformes que ha patit el temple. L’interior està ocult per la instal·lació d’un retaule.

L’interior no ajuda a discernir quines parts són romàniques i quines no. La volta de la nau és de perfil apuntat, probablement és el fruit d’alguna reconstrucció. En els murs laterals es van obrir diverses capelles.

Una d’elles es va construir als peus de la nau, en un cos adossat al mur oest. Destaca el seu sostre, fet amb una volta de creueria estrellada i els escuts de la família Broto en la porta d'accés.

També als peus de la nau es va fer un cor elevat, sota del que trobem una bella pila baptismal.

En el mur sud es va construir una estructura, que actualment sembla més un magatzem de mals endreços, on fins i tot trobem un carro funerari en desús. Aquesta estança va ser en els seus orígens una galeria porxada, un element poc freqüent en terres aragoneses.

Té un arc de mig punt en cadascun dels seus extrems est i oest, a mode d’accessos. En el mur sud del temple es recolzen tres arcs de quart de cercle, que reforçaven la volta. Posteriorment es va sobrealçar aquesta estança i es va tancar amb un mur l’espai existent entre la galeria i la capçalera.

Si accedim a aquest espai pel costat oest, veiem a la nostra dreta una fornícula, que probablement correspon a un antic finestral de la galeria, ara cegat. En el segon tram, veiem una columna amb capitell llis, que separa dos obertures rectangulars. En el tercer tram no s’entreveu cap altre obertura, probablement oculta pels afegits posteriors.

Actualment aquest espai, totalment abandonat i amb les bigues de fusta desplomant-se, serveix d’accés a l'església i al cementiri local, situat darrera la capçalera del temple. Esperem que la restauració que s’està realitzant en tot el temple, també afecti aquesta estança i aporti més llum sobre els seus elements, ara ocults.

L’actual torre campanar es va afegir posteriorment. L’original es troba adossada en el costat nord del temple, junt al presbiteri. Avui en dia només es conserva el seu nivell inferior, que amb prou feines s’alça una mica per sobre de la nau.

La nova torre, que domina la vall del riu Ara i que es comunica visualment amb els castells de Boltaña i de l’Aínsa, té quatre trams, separats per una motllura llisa.

Els tres inferiors només tenen obertures de petites dimensions en forma d’espitllera, reforçant el seu caràcter defensiu. En el darrer pis s’obre una gran finestra de mig en cadascun dels seus murs, on s’allotgen les campanes.

Davant el temple es conserva un exconjurador, des del que tenim unes sensacionals vistes de la vall del riu Ara.

També veiem una creu de ferro, situada sobre un capitell, probablement d'origen romà i una columna decorada.