Aragó - Província d'Osca


Sant Pere
(Fraga, Baix Cinca)

41º 31,336'N ; 0º 20,919'E       



l
Església d’orígens romànics, però que ha patit nombroses modificacions al llarg dels segles. De fet, les darreres modificacions s’han portat a terme darrerament, quan durant la restauració de l’edifici es van substituir la majoria de carreus de l’absis i de la torre campanar. És un “curiós” sistema de restauració que s’estén per tot l’Aragó i que dota als edificis centenaris d’una estranya “modernor”. No crec que sigui necessari reposar tots els carreus d’una forma tan discriminada, que treu encant als edificis antics.


Després de la reconquesta de la ciutat de Fraga per Ramon Berenguer en 1141, l’espai que ocupava la mesquita major va ser utilitzat per construir el nou temple cristià, datat a finals del segle XII o principis del XIII.


Està format per una sola nau rectangular, orientada canònicament cap a l’est on trobem un gran absis semicircular per la part exterior i poligonal a l’interior. Destaca la sobrietat de les seves formes, que no es correspon amb la grandiositat de les seves dimensions.


En la part central del tambor absidal s’obre una gran finestra de mig punt, decorada amb una arquivolta recolzada en columnes.


En el segle XVI es van produir les primeres reformes. Es va allargar la nau vers ponent, afegint un cor elevat. Per a poder fer aquesta ampliació es va enderrocar l’antic claustre medieval. També es va refer la coberta del temple, construint l’actual volta estrellada, característica del tardogòtic aragonès. Envolten la nau sis capelles laterals, afegides al llarg dels segles i modificades en el segle XVIII.

Però sens dubte, l’element més interessant és la seva portalada del mur sud. Està formada per dos arcs de mig punt en gradació, que es recolzen en dos frisos a mode de capitells, bellament decorats.


Podem identificar la majoria de les escenes gràcies a petits cartells esculpits que ens informen de quins són els protagonistes. Malauradament alguns d’ells s’han erosionat. Comencem el nostre recorregut pel costat esquerre. La primera imatge representa a un home barbat assegut al que dos àngels li presenten uns infants. El del costat esquerre ha perdut el cap. Es creu que representa el Sinus d’Abraham, és a dir els Llimbs dels Patriarques, aquell lloc on estaven les ànimes de la “bona gent” abans de la resurrecció de Jesucrist.


Al costat veiem dues de les temptacions de Crist. En la primera Jesús té al seu davant un dimoni amb banyes, mentre que en la segona se li apareix una mena de drac alat. Entre les dues escenes hi ha un personatge que sosté un llibre tancat.

Ja en el costat dret de la portalada veiem a l’arcàngel Sant Gabriel lluitant amb un drac amb dos caps, una de les quals està en la cua i amb la que mossega l’ala de l’arcàngel.


En la següent escena és Sant Miquel, protegit per un escut amb una creu, el que lluita amb un drac, que té una posició contorsionista per adaptar-se a l’espai. L’escena més exterior està reservada a Sant Joan, Jesús i un dimoni que l’està temptant.

Adossada al temple trobem la casa parroquial, que també té una porta medieval, tot i que molt erosionada.


Està formada per un doble arc, lleugerament apuntat i protegit per un guardpols.


Com la porta de l'església, no té columnes ni capitells i la decoració és limita als muntants. És de tipus vegetal, però està molt erosionada.

Muntant esquerre  Muntant dret

També és interessant la gran torre campanar, molt modificada al llarg dels segles i acumulant diversos estils arquitectònics. És una torre de planta quadrada amb sis nivells d’alçada, separats per impostes. El pis inferior és de factura romànica. En el seu mur sud s’obre una finestra de mig punt, feta amb grans dovelles i protegida per un senzill guardapols


Els tres següents pisos són gòtics. En la segona planta s’obre una finestra geminada de perfil apuntat en els murs est, oest i sud. Ja en el tercer pis s’obre una petita finestra apuntada. En l’últim pis d’aquest tram s’obren dues grans finestres apuntades en cadascun dels costats.


En cinquè pis està fet amb una pedra de diferent tonalitat i respon a l’estil renaixentista. En cadascun dels seus murs s’obren dues finestres geminades, de característiques similars a les del segon pis, però molt més refinades. Corona la torre una cucurulla mudèjar.