En un document procedent del monestir de San Juan de la Peña de l'any 1004, trobem la primera referència escrita d'aquest temple.

L'església era originalment romànica, però va ser profundament modificada entre els segles XVII i XVIII. En aquestes reformes es va canviar l’orientació del temple i es van afegir capelles a mode de naus laterals. En el mur oest es poden observar clarament les diferents etapes constructives.

Per sort, es van reaprofitar molts elements de l’anterior temple romànic, el més destacat dels quals és la portalada, situada en el mur sud.

En construir les capelles laterals, es van derruir els murs nord i sud, aprofitant els seus carreus per a la construcció dels nous. El mateix va passar amb la portalada, reubicada en el nou mur de migdia.

Està formada per tres arquivoltes bisellades, que es recolzen en impostes decorades, molt erosionades. Envolta el conjunt un guardapols escacat.

L’arquivolta central es recolza en dues columnes amb els capitells esculpits. El del costat esquerre té esculpits motius vegetals i dues aus, mentre que el de la dreta és únicament vegetal. L’àbac també està decorat, en aquest cas amb motius florals.

El timpà té esculpit un crismó trinitari, flanquejat per dos palmetes. Després de la Guerra Civil, es va col·locar al seu damunt un làpida en memòria dels caiguts del bàndol nacional. Per encabir-la es va malmetre part del timpà.

També es van traslladar les mènsules esculpides en que es recolza la teulada. Algunes d’elles estaven historiades i d’altres presenten motius geomètrics. Malauradament el seu grau d’erosió es força elevat.  També estava decorada la cornisa amb motius florals, però l'erosió també ha eliminat la majoria de motius esculpits.

La capçalera romànica es va enderrocar, per construir un atri, que és l’actual accés al temple.

Si que es va conservar el presbiteri, sobre el que es va aixecar una torre campanar.

En el Museu Diocesà de Jaca, es conserven dos capitells, que servien de suport per a un retaule, situat en la capçalera de la nau sud. La seva talla és menys acurada que els de la portalada, el que ens fa pensar que van ser obra d’un altre mestre. Es desconeix quina era la seva ubicació original. Fins i tot s’especula amb la possibilitat que siguin d’un altre temple i fossin portats a Arbués per evitar el seu espoli.