En un document de l'any 1076. Va ser possessió del monestir de San Juan de la Peña, però tenim constància que en 1414 depenia directament de la corona catalano-aragonesa. En 1428, Alfons el Magnànim va retornar el temple d'Alastuey al cenobi pinatense.

L'església parroquial, va ser edificada en el segle XII amb una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular.

L'absis és llis, decorat amb una imposta escacada, tant per l'interior com per l'exterior. En el costat sud s'obre una finestra rectangular, afegida posteriorment.

En el segle XVII es va modificar l'estructura del temple, afegint una nau pel costat nord i un cos en el costat sud, on s'obre l'actual porta d'accés, que té al seu damunt l'escut de San Juan de la Peña.

L'antiga porta romànica es troba en el mur sud, prop de la porta nova. Es pot veure l'arc adovellat, decorat internament amb un motiu de corda i per una sanefa amb ziga-zaga.

En aquest mur podem veure les finestres romàniques d'arc monolític, que il·luminaven la nau. Actualment estan parcialment cegades pels afegits posteriors.

La torre campanar és coetània del temple, tot i que en època moderna es va afegir un pis, on s'allotgen les campanes. En el darrer pis romànic, es veuen les traces de les antigues finestres, ara cegades.

En l'interior del temple es venera una còpia de la Mare de Déu de la Penya, una talla romànica que es conserva en l'església de Santa Cilia de Jaca.