Aragó - Província d'Osca


San Miguel d'Abós
(Jaca, La Jacetania)
42º 34,642'N ; 0º 31,903'O      




Les primeres notícies del nucli d’Abós, les trobem l’any 1059, en el testament d’Oriol Iñiguez i la seva esposa Sança. En 1187, Alfons II va donar la vila i també la seva església a la catedral de Sant Pere de Jaca.

Tres segles més tard, en 1426, el darrer vicari de Sant Miquel d’Abós, va deixar constància que el lloc d’Abós ja es trobava deshabitat. Per tant ben aviat va perdre la condició de parròquia i va quedar com una capella, situada als voltants de Jaca.


En el segle XVIII va ser convertida en polvorí, com la veïna San Miguel de Larbesa. Per a complir aquesta tasca es van modificar alguns dels seus elements, es van obrir nombroses espitlleres i es va envoltar d’un recinte fortificat.


Quan va deixar de complir aquesta nova funció, va passar a ser un magatzem agrari, que a principis del segle XX va patir un incendi. Fou en aquest moment que es va enfonsar la coberta de la nau.

Actualment no resta res de l'antic poble i l’església ha quedat en mig de la carretera nacional 330 a l’alçada de l’accés a la ciutat de Jaca.


Estava formada per una sola nau capçada a l’est per un absis semicircular. Aquest està decorat amb una imposta, que separa els murs laterals de la volta de quart de cercle, enfonsada a principis de l’any 2010.


Resulta molt complicat accedir a l’interior del temple. Primer car arriscar-se a creuar les carreteres que l’envolten. Si hem aconseguit superar aquest nivell, la construcció del nus viari va fer que el temple hagi quedat en un punt més elevat que la carretera i aquesta mena de talús té un tall gairebé vertical. Si ens atrevim a pujar-hi, l'espessa vegetació que ha crescut en el seu interior i les restes dels elements que s’han anat ensorrant amb el pas dels anys, fa inviable poder endinsar-se. Aquest cúmul de circumstàncies fa que no sigui possible accedir a l’interior sense posar la vida en risc. Per aquest motiu no us podem oferir imatges de la nau i la capçalera.


L’accés al temple estava en el mur sud. La porta és de mig punt i adovellada, tot i que presenta un estat d’erosió considerable. Encara es pot veure la motllura d’escacat jaqués amb que estava decorada.