Aragó - Província d'Osca


San Martín d'Oliván
(Biescas, Alto Gállego)

42º 34,534'N ; 0º 18,144'O       




Temple edificat en l’any 1060, seguint la tipologia de les esglésies mossàrabs del Serrablo.


Inicialment va ser construïda amb una sola nau, de planta lleugerament trapezoïdal, rematada en un absis semicircular, precedida d’un presbiteri cobert amb volta de canó.


L’absis està decorat exteriorment seguin les pautes dels temples de la zona, amb set arcs cecs, per sobre de les quals hi ha un fris de bossells.


Tres finestres de doble esqueixada il·luminen l’absis.


En el segle XVI es decideix ampliar el temple afegint una segona nau en el costat sud. Té capçalera plana i es comunica amb la nau original a través d’un gran arc former de mig punt. Les dos naus tenen una única coberta de fusta dues aigües.


En el mur de ponent trobem una porta molt estreta, amb llinda i timpà llisos, típica de l'arquitectura llombarda.


Una porta de similars característiques la trobem en el mur nord, permetent l'accés al campanar.


La torre campanar està adossada en el mur nord. Va ser modificada en el segle XVI, suprimint les seves finestres originals per les actuals, molt més grans.  Probablement les originals eren de l'estil de les que podem veure a San Pedro de Larrede o a San Bartolomé de Gavín.


Encara es conserva una finestra de l'època en que va ser construïda el campanar. Es troba en el mur oest, en la part baixa i manté característiques similars a les dues portes llombardes que hem vist anteriorment.


L'accés actual al temple es realitza per una porta oberta en el mur sud durant les reformes del segle XVI i protegida per un porxo de factura moderna.


Als peus de la nau romànica, trobem una senzilla pica baptismal.


Encara podem veure dos piques més en el temple. Una,  junt a la porta d'entrada, fa les funcions de beneitera, mentre que l'altra, de forma rectangular, es troba en l'exterior del temple.

Pica beneitera    Pica de l'exterior