Aquest indret apareix citat per primera vegada en el segle XI. En l’any 1100 va ser donat pel bisbe Esteban al monestir de San Joan de Sásave i posteriorment, a principis del segle XIII, va ser donat per rei Pere II a la catedral de Jaca.

L’església va ser edificada en el segle XII. D’aquest temple només es conserva la capçalera, formada per un absis semicircular.

En la part central s'obre una finestra d'una esqueixada, actualment cegada per la seva part interior per la col·locació d'un retaule. La cornisa es recolza en senzilles mènsules, sense decoració.

La resta del temple va ser reformat completament en el segle XVII, moment en que també es van afegir la sagristia i la torre campanar.

La porta d’accés al temple es troba en el mur sud. Està formada per un  senzill arc de mig punt.

Les impostes estan decorades amb petites boles.

Al seu costat, encastada en el mur, es troba una llosa reaprofitada i que conté una inscripció, que fa referència al capellà Samuel i a l’escriptor de la llosa, Sancius. Està datada en l’any 939.

Destaca la creu amb que es comença la inscripció, que té els símbols de alfa i omega en els seus braços.

En la façana hi ha una altra làpida, que fa referència al difunt Atto.

Completa la col·lecció d’elements reaprofitats, un crismó, al que se li va afegir la data de 1607.