Aragó - Província d'Osca


San Juan Bautista d'Acín de Garcipollera
(Jaca, La Jacetania)

42º 37,566'N ; 0º 27,907'O      




Acín de Garcipollera es un dels nuclis abandonats de la vall de Garcipollera. Va ser abandonat entre els anys 1960 i 1965, degut a la construcció del pantà de Yesa. Tot i que l’embassament dista molt d’aquesta vall, es va considerar imprescindible reforestar tota la zona, per evitar possibles aportacions de terres, produïdes pels aiguats, al pantà.


La seva església parroquial és l’edifici que resisteix amb més dignitat l’abandonament a que ha estat sotmès aquesta vall. Tot i això, el seu estat és de runa total.


El temple era propietat del monestir de San Juan de la Penya, fins l'any 1571 quan va passar a dependre de la diòcesi de Jaca.

La torre campanar, afegida en el segle XVII, ens ajuda a identificar el temple entre la vegetació.


L’església es va construir amb una sola nau, de planta rectangular i capçada a l’est per un absis semicircular. Aquest va ser construït utilitzant dues tècniques diferents. Mentre que a la part inferior veiem petits carreus disposats segons l’estil llombard, a partir de la sisena filera trobem carreus de majors dimensions i més treballats. En la part central s’obre una petita finestra en forma d’espitllera.


L’absis i el presbiteri es cobreixen amb una volta, lleugerament apuntada, que indica que es van construir en una època posterior a la resta del cilindre absidal. Probablement van ser construïdes per substituir a les anteriors que es deurien enfonsar. Una gran esquerda recorre l'absis, fent perillar la seva estabilitat. Malauradament, aquesta vall segueix oblidada per les institucions, que obliden que les seves pedres són plenes d'història.


També ha patit la mateixa sort la coberta de fusta a dos aigües amb que es cobria la nau i les voltes de les capelles adossades.


Al llarg dels segles ha patit nombroses modificacions, especialment en la nau, que va ser refeta completament en època moderna. També es va construir una segona nau, en el mur sud, mitjançant grans arcs de mig punt, recolzats en columnes, en una de les quals encara es pot veure la creu creu de consagració.

Nau afegida   Creu de consagració

Actualment accedim al temple per la capella adossada en el mur sud, totalment enrunada.


Aquest no era l'accés, quan el temple encara estava en peu, si no que s'accedia per una petita porta practicada en el mur oest. També en veiem una altra, tot i que es troba cegada, en el mur nord.


Precisament la porta del mur oest està actualment bloquejada per un gran bloc de pedra, que té buidat el seu interior. Es desconeix si formava part d'algun sepulcre o més bé era una pica baptismal o d'olis. La seva ubicació ens fa pensar que era una pica baptismal.