A pocs metres al nord del complex militar i religiós de Muro de Roda trobem aquest temple, el més antic de tots.

Entre els anys 1040 i 1050 es va construir un senzill temple, d'una sola nau, amb capçalera plana i coberta de fusta a dos aigües.

S'accedia al temple per tres portes, ara cegades. Dues estaven situades cap als peus de la nau: una en el mur nord i l'altre en el mur sud. Estaven formades per un arc de mig punt amb llinda llisa, seguint el model llombard. La tercera s'obria prop de la capçalera, en el mur nord i estava formada per un senzill arc de mig punt.

Si mirem per l'exterior la part superior dels murs nord i sud, podem veure una curiosa disposició dels carreus a mode d'escacat. Es desconeix si aquesta col·locació dels carreus respon a un sistema per alleugerir el pes dels murs o bé únicament respon a criteris estètics. Una estructura similar la podem trobar en el mur sud del temple de san Miguel de Botaya.

A finals del mateix segle XI es decideix modificar el temple. Es cobreix la nau amb una volta de canó. Per aguantar el pes d'aquesta volta de pedra, va ser necessari reforçar els murs laterals amb arcs formers cecs.

En aquest moment es construeixen dues capelles laterals, dotant al temple de planta de creu llatina.

En el segle XVI es va reformar novament el temple, allargant la seva nau cap a l'est. També es va reforçar la seva volta amb arcs torals.

També en aquesta reforma es va destruir la capella sud, per construir un petit claustre, avui ocupat en gran part per la vegetació, que en dificulta la seva contemplació.

Completen el conjunt una sèrie d'edificis, avui enrunats, que van ser utilitzats com a seu de l'ajuntament, escola i casa del mestre.