Aragó - Província d'Osca


San Andrés d'Asieso
(Jaca, La Jacetania)
42º 34,929'N ; 0º 33,765'O      




Les primeres notícies d'aquest lloc daten de l'any 1062, quan apareix citat el senyor Garcia Iñiguez d'Asieso.

El 21 de desembre de 1202, el bisbe d'Osca, Garcia de Gudal, va donar la parròquia d'Asieso al monestir de l'hospital de Santa Cristina de Somport. Posteriorment, en el segle XVII, va ser donada al convent dels dominics de Jaca.

Aquesta església és de tipus llombard, edificada a la segona meitat del segle XII. Inicialment estava dedicada a Sant Martí de Tours. Posteriorment, se li va afegir la torre campanar, situada en l'angle nord-oest.


Està formada per una sola nau, amb coberta de fusta a dos aigües i capçada a l’est per un absis semicircular, parcialment ocult per l'exterior per un arbre.


Exteriorment està decorat amb onze arcs cecs i quatre lesenes. Una finestra d’arc de mig punt s’obre en el centre del tambor absidal.


La porta d’accés s’obre en el mur sud. Està formada per un arc de mig punt, envoltada per un guardapols de secció rectangular i va ser reoberta durant la restauració del 1970.


Un cop a l’interior, al costat de la porta d’entrada, trobem un capitell reconvertit en pica beneitera. Està decorat amb un personatge que prega envoltat per 4 lleons, és a dir Daniel i els lleons. Algunes fonts afirmen que es tractaria d'un capitell del desaparegut claustre de la catedral de Jaca.

També es conserva una pica baptismal quadrada i de grans dimensions, que té alguns símbols gravats en la seva cara frontal a base d'estrelles i símbols solars.