Del temple romànic, construït a mitjans del segle XII, no trobem cap resta visible des de l'exterior, ja que va ser profundament reformat en segles posteriors.

Cal entrar a l'interior de l'edifici per trobar les restes de la primitiva construcció. Es tractava d'una església d'una sola nau i amb una capçalera trebolada, amb un absis central i dos laterals. Actualment només es conserva el del costat sud, ja que els altres dos van ser eliminats. En el costat nord s'hi va construir una sagristia i actualment s'obre una porta en el lloc on antigament hi havia l'absis. El central va ser substituït per una capçalera plana coberta amb volta apuntada. Al costat del absis sud podem veure una espècie de fornícula, que no és més que l'antiga porta, ara cegada.

El temple va ser ampliat per l'oest, convertint l'antiga església en la capçalera de l'actual. La nova nau es desproporcionada respecte a la romànica, ja que és molt més alta. Està coberta amb voltes estrellades.

Al davant de l'actual porta s'obre una petita capella, en la que s'allotja la pila baptismal, que és de factura molt tosca i probablement era utilitzada per a realitzar batejos per immersió.

La porta d'accés es situa en el mur oest i és de molt senzilla factura. Està formada per un arc apuntat, protegit per un guardapols.