En l'ampliació realitzada per Sanç Ramírez es van construir tot una sèrie d'edificacions en la zona nord del castell. La més espectacular és una gran estança coneguda com la sala dels arcs. Aquests permetien dividir el recinte en tres pisos, ja que sobre ells es recolzaven els terres de fusta.

Com succeeix amb el pavelló del Mirador de la Reina, els historiadors no es posen d'acord a l'hora de determinar quina era la seva funció. Per a uns podria tractar-se dels dormitoris dels monjos. Per a d'altres es tractava de dependències reials. Aquesta darrera hipotesis, tot i que molt poc fiable, es basa en una pedra on hi ha esculpit el nom SANCIVS. Podria ser el nom de l'autor d'aquesta ampliació Sanç Ramírez, que hauria volgut deixar constància de la seva obra.

En el mur del costat sud trobem un cos que ens recorda més a una torre, que no pas a un mur de tancament d'una estança noble. Es possible que sigui part de les ampliacions que va fer Ramir I i que realment fos una torre defensiva, que posteriorment es va reaprofitar com a mur de tancament.

A l'oest d'aquesta sala trobem tot una sèrie de passadissos, escales i sales, que envolten la Torre de l'Homenatge. La tradició romàntica ha batejat aquestes petites dependències com a "masmorres", però sembla més lògic pensar que eren estances per a l'ús quotidià de la cort o de la comunitat de monjos, com podien ser magatzems, el rebost o el celler.