Aragó - Província d'Osca


Ermita de la Virgen de la Gracia de El Run
(Castilló de Sos, Ribagorça)

42º 30,237'N ; 0º 28,322'E       



Les primeres notícies del lloc de El Run daten de principis del segle IX, en època del comte d'Aragó Asnar I Galí, quan el mateix comte va donar al monestir de Lavaix el poble de Helaruni.

A pocs metres del nucli urbà i mig amagada entre la vegetació trobem aquesta meravella del romànic llombard. Malauradament, uns brètols, que s'estaven en l'alberg de la població fa pocs anys, no van tenir cap altra ocurrència que pujar al damunt de la teulada i començar a llençar al terra les lloses de llicorella. El resultat d'aquest acte incívic va ser l'aparició de filtracions en el temple, que gairebé provoquen el seu ensorrament. Per sort, a principis de l'any 2011 es van realitzar unes obres d'impermeabilització i restauració del temple, que el van salvar de la seva destrucció.


L'edifici presenta una sola nau, amb l'eix clarament desviat cap al nord-est. Presenta dos moments constructius, tot i que segurament molt propers en el temps. Aquesta diferenciació es pot veure clarament en el mur sud.


La capçalera, formada per un absis semicircular, correspon a la primera etapa constructiva (segle XI). La seva factura és clarament llombarda. Està decorat amb un fris d'arc cecs bellament tallats i lesenes. Aquesta decoració és repeteix en el primer tram de la nau.


Una pilastra ens fa de separació entre el tram llombard de la nau i el realitzat posteriorment. Aquest segon és més estret i no té cap tipus de decoració. En aquest segon tram del temple s'obre, en el mur sud, la porta d'accés . Està formada per un arc de mig punt, amb timpà llis, de factura moderna.


Sens dubte l'element més característic del temple és la seva torreta de campanar. Es va alçar directament sobre la volta de la nau, el que va provocar que al llarg dels segles s'anés inclinant, en anar cedint la coberta.


Va ser necessari reforçar la volta, en el segle XIII, amb arcs torals apuntats. Malauradament no vam poder accedir a l'interior del temple i aquesta és l'única imatge que us podem oferir, feta a través de la finestra enreixada del mur oest.


El campanar mostra moltes similituds amb d'altres que trobem a Catalunya, com el de Santa Eugènia de Berga, però especialment amb els de la Vall de Boí, tot i que aquests es van construir adossats al temple. Està format per un sol pis, en el que s'obren finestres geminades en cadascun dels seus costats. Al seu damunt, un fris d'arcs cecs i un de dents de serra. Encara es conserva part de l'arrebossat original, en el que en alguns punts, tot i que molt petits i fragmentats,  es pot veure part de la decoració pictòrica que tenia, a base de tons vermells i negres.