Aragó - Província d'Osca
Ermita de la Virgen de la Gracia de El Run
(Castilló de Sos, Ribagorça)
42º 30,237'N ; 0º 28,322'E
Les primeres notícies del lloc de El Run daten de principis del segle IX, en
època del comte d'Aragó Asnar I Galí, quan el mateix comte va donar al
monestir de Lavaix el poble de Helaruni.
A pocs metres del nucli urbà i mig amagada entre la vegetació trobem
aquesta meravella del romànic llombard. Malauradament, uns brètols, que
s'estaven en l'alberg de la població fa pocs anys, no van tenir cap altra
ocurrència que pujar al damunt de la teulada i començar a llençar al
terra les lloses de llicorella. El resultat d'aquest acte incívic va ser
l'aparició de filtracions en el temple, que gairebé provoquen el seu
ensorrament. Per sort, a principis de l'any 2011 es van realitzar unes obres
d'impermeabilització i restauració del temple, que el van salvar de la seva
destrucció.
L'edifici presenta una sola nau, amb l'eix clarament desviat cap al
nord-est. Presenta dos moments constructius, tot i que segurament molt
propers en el temps. Aquesta diferenciació es pot veure clarament en el mur
sud.
La capçalera, formada per un absis semicircular, correspon a la primera
etapa constructiva (segle XI). La seva factura és clarament llombarda. Està
decorat amb un fris d'arc cecs bellament tallats i lesenes. Aquesta
decoració és repeteix en el primer tram de la nau.
Una pilastra ens fa de separació entre el tram llombard de la nau i el
realitzat posteriorment. Aquest segon és més estret i no té cap tipus de
decoració. En aquest segon tram del temple s'obre, en el mur sud, la porta d'accés .
Està formada per un arc de mig punt, amb timpà llis, de factura moderna.
Sens dubte l'element més característic del temple és la seva torreta de
campanar. Es va alçar directament sobre la volta de la nau, el que va
provocar que al llarg dels segles s'anés inclinant, en anar cedint la
coberta.
Va ser necessari reforçar la volta, en el segle XIII, amb arcs torals
apuntats. Malauradament no vam poder accedir a l'interior del temple i
aquesta és l'única imatge que us podem oferir, feta a través de la finestra
enreixada del mur oest.
El campanar mostra moltes similituds amb d'altres que trobem a Catalunya,
com el de
Santa Eugènia de Berga, però especialment amb els de la
Vall de Boí, tot
i que aquests es van construir adossats al temple.
Està format per un sol pis, en el que s'obren finestres geminades en
cadascun dels seus costats. Al seu damunt, un fris d'arcs cecs i un de dents
de serra. Encara es conserva part de l'arrebossat original, en el que en
alguns punts, tot i que molt petits i fragmentats, es pot veure part
de la decoració pictòrica que tenia, a base de tons vermells i negres.
|