En l'interior del convent de les Benedictines, col·loquialment conegut com "Las Benitas", s'amaguen diferents elements romànics molt interessants i en alguns casos poc coneguts. Les monges benedictines es van traslladar a aquest edifici en 1555, provinents del monestir de Santa Maria de Santa Cruz de la Serós.

L'església original era romànica, però va ser profundament reformada en el segle XVIII.

Està formada per un temple i una desconeguda cripta, que actualment no compleix funcions litúrgiques i no es visitable. Aquesta és del segle XII.  Una petita finestra il·lumina el seu absis semicircular.  El tambor absidal estava decorat amb pintures murals, fetes ver l'any 1200. Durant la Guerra Civil van resultar molt deteriorades i els fragments que es van conservar van ser traslladats a l'església superior.  En elles s'observa a un grup d'apòstols, que observen l'Ascensió de Crist, l'escena de l'Anunciació i la de la Visitació. Malauradament s'han perdut les pintures corresponents a la Nativitat, l'adoració dels pastors, de l'Epifania i de la presentació en el temple.

L'església superior ha perdut les seves traces romàniques i només podem veure l'empremta d'aquest estil en la portalada oest.

Està construïda en un cos adossat. Té dos senzills arcs de mig punt adovellats, l'interior dels quals es recolza en dues impostes.

En 1662 l'abadessa Jerónima d'Abarca va decidir traslladar el sepulcre de Sança, filla de Ramir I. El seu nebot, Pere I, va ser qui va encarregar aquest sepulcre, que és un dels més ben conservats i més interessants de tot el romànic espanyol. Per sort ha arribat fins els nostres dies, malgrat estar gairebé un segle abandonat en el temple de Santa Maria de Santa Cruz de la Serós. 

En la seva cara frontal podem veure tres escenes. En la central veiem l'ànima de Sança, dins una mandorla, conduïda per dos àngels al Cel. Com és habitual en aquests casos, l'ànima es representa amb una figura nua, però sense sexe. Dues àligues, situades en els extrems, completen el conjunt.

En el costat esquerre veiem a un bisbe, que porta un bàcul amb la mà esquerra i beneeix amb la dreta. El flanquegen dos clergues, que porten l'encenser i els Evangelis. A la dreta es va representar a Sança entre les seves germanes Urraca i Teresa.

En els costats curts del sepulcre es van esculpir un crismó trinitari i dos grius.

La cara posterior del sepulcre també està esculpida, si bé per la mà d'un altre mestre, doncs es va fer en una època posterior i amb una qualitat molt inferior. També es troba dividit en tres escenes, dues de les quals representes lluites entre cavallers. En la tercera trobem un cavaller que lluita amb un lleó.

En un finestral del mur sud del temple es conserva una altra peça escultòrica romànica. Es tracta d'una talla en pedra de Sant Salvador.