En l'interior del convent de les Benedictines, col·loquialment conegut com "Las Benitas", s'amaguen diferents elements romànics molt interessants i en alguns casos poc coneguts. Les monges benedictines es van traslladar a aquest edifici en 1555, provinents del monestir de Santa Maria de Santa Cruz de la Serós.

L'església original era romànica, però va ser profundament reformada en el segle XVIII.

Està formada per un temple i una desconeguda cripta, que actualment no compleix funcions litúrgiques i no es visitable. Aquesta és del segle XII i era la capella del palau de Ramir I.  Una petita finestra il·lumina el seu absis semicircular.

El tambor absidal estava decorat amb pintures murals, fetes ver l'any 1200. Durant la Guerra Civil van resultar molt deteriorades i els fragments que es van conservar van ser traslladats a l'església superior.  En l'any 2013 es van traslladar a una estança conventual, que es va habilitar com a museu. L'estat en que s'han conservat les pintures és molt deficient degut a l'incendi que va patir la cripta. A més, la comunitat de monges no posa gaires facilitats per poder-les fotografiar, per aquest motiu les fotografies que us adjuntem no són de la qualitat que ens agradaria oferir.

En un dels fragments veiem representades les escenes de de l'Anunciació i la de la Visitació.

En la part central de la sala trobem el fragment que representa el Naixements de Crist i l'anunci als pastors.

En un altre dels fragments veiem l'adoració dels Tres Reis. Al seu costat hi ha la presentació al temple.

També hi ha dos fragments on s'observa a un grup d'apòstols, que observen l'Ascensió de Crist.

Al seu costat, mig amagat, trobem el pantocràtor que presidia la volta de la cripta.

L'església superior ha perdut les seves traces romàniques i només podem veure l'empremta d'aquest estil en la portalada oest.

Està construïda en un cos adossat. Té dos senzills arcs de mig punt adovellats, l'interior dels quals es recolza en dues impostes.

En 1662 l'abadessa Jerónima d'Abarca va decidir traslladar el sepulcre de Sança, filla de Ramir I fins la ciutat de Jaca, al temple de sant Genís. El seu nebot, Pere I, va ser qui va encarregar aquest sepulcre, que és un dels més ben conservats i més interessants de tot el romànic espanyol. Per sort ha arribat fins els nostres dies, malgrat estar gairebé un segle abandonat en el temple de Santa Maria de Santa Cruz de la Serós. 

Actualment el sepulcre presideix la sala on es conserven les pintures murals de la cripta.

En la seva cara frontal podem veure tres escenes. En la central veiem l'ànima de Sança, dins una mandorla, conduïda per dos àngels al Cel. Com és habitual en aquests casos, l'ànima es representa amb una figura nua, però sense sexe. Dues àligues, situades en els extrems, completen el conjunt.

En el costat esquerre veiem a un bisbe, que porta un bàcul amb la mà esquerra i beneeix amb la dreta. El flanquegen dos clergues, que porten l'encenser i els Evangelis. A la dreta es va representar a Sança entre les seves germanes Urraca i Teresa.

En els costats curts del sepulcre es van esculpir un crismó trinitari i dos grius.

La cara posterior del sepulcre també està esculpida, si bé per la mà d'un altre mestre, doncs es va fer en una època posterior i amb una qualitat molt inferior.

També es troba dividit en tres escenes, dues de les quals representes lluites entre cavallers.

En la tercera trobem un cavaller que lluita amb un lleó, identificat com a Samsó.