Aragó - Província d'Osca
Castell del Món
(Perarrua, Ribagorça)
42º 15,764'N ; 0º 21,174'E
Les primeres notícies que tenim de la seva existència daten de l'any
1017, durant el regnat de Sanç el Gran de Navarra. És en aquest moment que
es construeix la gran torre, que domina la vall de l'Éssera. Per aquelles
dates la població de Petra Rubea es concentrava en dos nuclis, un al
voltant del castell del Món i l'altre prop de l'església de sant Martí. Era
una època de guerres entre cristians i musulmans i en plena línea de
frontera, el que aconsellava construir el nuclis de població en llocs
elevats, més fàcils de defensar. Quan la frontera s'allunya, la població
comença a abandonar el nucli del Món per establir-se a la vall, prop del
riu, on les terres són més fèrtils i comunicacions més fàcils.
Sobre una gran base molt sòlida, construïda a base de pedruscall,
s'assenta la gran torre. Aquesta tenia una planta gairebé elíptica i forma
troncocònica. El seu interior estava dividit en quatre pisos.
Els seus murs, en la part inferior, arriben a una amplada de dos metres.
És en aquest nivell inferior on s'estableix el magatzem, sense cap obertura
que el comuniqui amb l'exterior. Una estructura de fusta, recolzat en la
reculada dels murs laterals, separava el magatzem de la planta d'accés. No
s'ha conservat la porta d'entrada, si bé si que podem veure una finestra
orientada a l'oest, que presenta una profunda esqueixada degut a l'amplada
del mur.
Els dos pisos superiors estaven destinats a la defensa de la torre. En
ells s'obren finestres de mig punt, que permetien l'accés als cadafals de
fusta que permetien una millor defensa, doncs permetien atacar als
assaltants des de la vertical. Els finestrals estan distribuïts de forma
alterna en els dos pisos, de tal manera que no s'interferien entre ells i
cobrien completament el perímetre de la torre. En el primer pis s'han
conservat dues finestres, mentre que en el superior només trobem part d'una
obertura.
En la primera planta trobem un espai rectangular cobert amb un arc de mig
punt. Es tracta del vàter de l'època, que tenia el seu desguàs mitjançant
una obertura en forma d'espitllera, per sota del nivell de les finestres.
Aquesta estança només es construïa en torres que havien de resistir llargs
setges.
En el segle XVIII es construeix l'actual església de Sant Climent,
probablement en el mateix espai on s'alçava l'anterior temple romànic, del
que no ens ha arribat cap vestigi.
Val la pena pujar fins a aquest indret, tot i la serpentejant pista de
ciment, per gaudir de les impressionants vistes de la vall i del poble de
Perarrua.
|