Aragó - Província d'Osca


Castell del Món
(Perarrua, Ribagorça)

42º 15,764'N ; 0º 21,174'E       



Les primeres notícies que tenim de la seva existència daten de l'any 1017, durant el regnat de Sanç el Gran de Navarra. És en aquest moment que es construeix la gran torre, que domina la vall de l'Éssera. Per aquelles dates la població de Petra Rubea es concentrava en dos nuclis, un al voltant del castell del Món i l'altre prop de l'església de sant Martí. Era una època de guerres entre cristians i musulmans i en plena línea de frontera, el que aconsellava construir el nuclis de població en llocs elevats, més fàcils de defensar. Quan la frontera s'allunya, la població comença a abandonar el nucli del Món per establir-se a la vall, prop del riu, on les terres són més fèrtils i comunicacions més fàcils.


Sobre una gran base molt sòlida, construïda a base de pedruscall, s'assenta la gran torre. Aquesta tenia una planta gairebé elíptica i forma troncocònica. El seu interior estava dividit en quatre pisos.


Els seus murs, en la part inferior, arriben a una amplada de dos metres. És en aquest nivell inferior on s'estableix el magatzem, sense cap obertura que el comuniqui amb l'exterior. Una estructura de fusta, recolzat en la reculada dels murs laterals, separava el magatzem de la planta d'accés. No s'ha conservat la porta d'entrada, si bé si que podem veure una finestra orientada a l'oest, que presenta una profunda esqueixada degut a l'amplada del mur.


Els dos pisos superiors estaven destinats a la defensa de la torre. En ells s'obren finestres de mig punt, que permetien l'accés als cadafals de fusta que permetien una millor defensa, doncs permetien atacar als assaltants des de la vertical. Els finestrals estan distribuïts de forma alterna en els dos pisos, de tal manera que no s'interferien entre ells i cobrien completament el perímetre de la torre. En el primer pis s'han conservat dues finestres, mentre que en el superior només trobem part d'una obertura.


En la primera planta trobem un espai rectangular cobert amb un arc de mig punt. Es tracta del vàter de l'època, que tenia el seu desguàs mitjançant una obertura en forma d'espitllera, per sota del nivell de les finestres. Aquesta estança només es construïa en torres que havien de resistir llargs setges.


En el segle XVIII es construeix l'actual església de Sant Climent, probablement en el mateix espai on s'alçava l'anterior temple romànic, del que no ens ha arribat cap vestigi.

Església de Sant Climent   Porta de l'església de Sant Climent

Val la pena pujar fins a aquest indret, tot i la serpentejant pista de ciment, per gaudir de les impressionants vistes de la vall i del poble de Perarrua.