Aragó - Província d'Osca
Castell de Montanyana
(El Pont de Montanyana, Ribagorça)
42º 09,765'N ; 0º 40,614'E
l
Val la pena acostar-se a la població de Montanyana i recórrer els seus
carrers, que conserven el seu aspecte medieval. Sorprèn que el petit poble
actual fos la segona ciutat del comtat de Ribagorça, arribant a tenir 150
focs en 1381. El motiu es la seva situació estratègica i en la frontera, que
va propiciar la construcció d'una important fortificació.
La primera
referència històrica al lloc de Fontangana la trobem en un document
de compra-venda del monestir de
Santa Maria d'Alaò de l'any 916. En aquest
cas, veiem escrita una F al damunt una M, sense que es conegui el motiu. A
finals del mateix segle ja trobem documents que fan referència a un castell
en aquest indret.
Es creu que va patir els estralls de la invasió sarraïna del 1006 i va
estar sota domini musulmà fins l'any 1020 en que fou recuperat pel comte
Ramon III de Pallars Jussà en concordança amb Sanç III de Pamplona.
En 1053, Ramon IV de Pallars Jussà va signar una convinença i un
perdonament amb Arnau Mir de Tost, per la qual li cedia la senyoria de
Montanyana, Mur i Llimiana a canvi de quinze unces d'or de Barcelona. En
1055 Ramon V del Pallars Jussà es va casar amb Valença, filla d'Arnau Mir de
Tost. El mateix dia, Ramon V va empenyorar al
seu sogre els castells de Mur
i Llimiana, Areny i Montanyana
com a garantia del dot que havia de rebre Valença en el termini d'un any,
segons establia la llei visigòtica. El dot va ser lliurat a Valença el 16
d'Octubre de 1056 i consistia en el castell de Mur i la meitat del castell
d'Areny. En 1064 es torna a repetir l'operació d'empenyorament dels castells
de Mur, Llimiana i Montanyana com a garantia de no prendre-li el castell
d'Areny a Arnau Mir. La dona d'Arnau Mir de Tost, Arsenda, va deixar en
testament a la seva filla Valença i al seu nét Arnau Ramon de Pallars Jussà el
castell de Montanyana, passant novament la senyoria als comtes de Pallars
Jussà.
En 1190, el rei Alfons el Cast va posar setge al castell de Montanyana,
en la seva lluita contra el vescomte d'Àger i Cabrera per l'herència del
Pallars Jussà. Finalment el monarca annexionà a la Corona Montanyana i
posteriorment el comtat (1192). Aquest domini sobre la població de
Montanyana per part dels monarques catalano-aragonesos fou breu, doncs en
1229, Jaume I es va vendre o va perdre nombrosos feus ribagorçans, entre el
que es trobava el de Montanyana.
En el segle XIII es va crear la universitat de Montanyana, que era un
òrgan de govern local, formada per cònsols i jurats. Aquesta formava part de
la Junta General de Ribagorça i per tant havia d'admetre a aranesos en
aquesta institució (1265). Per aquest motiu també es van requerir tropes per
defensar l'Aran de les invasions franceses.
A finals del segle XIII Montanyana tornà a mans de la Corona, doncs a
principis del XIV era lloc de reialenc. Des de 1322 Montanyana i el nou
nucli del Pont van passar a formar part del tercer comtat de Ribagorça,
moment en que es va refer la fortificació. Des d'aleshores i fins la
desaparició dels poders senyorials, la jurisdicció del lloc estava dividida
en tres poders: el domini reial estava infeudat als barons de mur, el domini
comtal tenia la jurisdicció civil i criminals a banda dels deures militars i
la castlania estava en mans particulars.
Del castell es conserva una petita part de la seva torre circular.
Malauradament la deixadesa de les institucions ens ha privat de poder gaudir
d'una major part del castell, doncs tal i com podem observar en aquesta
imatge de finals del segle passat, la torre mantenia la meitat del seu
perímetre, si bé una gran esquerda feia preveure el fatal desenllaç.
Actualment es conserva en peu, amb prou feines, una quarta part de la
circumferència. La consolidació de les restes va arribar massa tard...
* Fotografia extreta de www.fototeca.cat
d'Enciclopèdia Catalana
Aquesta torre es va construir prop de l'any 1000 per tal de protegir el
pas cap a les valls del nord. La torre, que inicialment era de guaita i
refugi, ben aviat es va convertir en residència feudal dels senyors de
Montanyana.
Del que s'ha conservat podem deduir que presentava una alçada
aproximada de 12 metres i tenia gairebé 5 metres de diàmetre interior, amb
uns murs d'aproximadament 2,5 metres de gruix.
L'espai interior estava dividit en quatre plantes. L'inferior, amb una
alçada d'uns quatre metres, era utilitzat com a rebost, per aquest motiu no
té cap obertura a l'exterior.
En el pis principal s'obria la porta
principal, orientada cap a l'est i de la que s'ha conservat un muntant i
tres dovelles de l'arc de mig punt.
Al seu damunt s'alçaven dos pisos més.
El tercer no tenia cap obertura, si més no en la meitat de tramuntana, que
s'havia conservat fins a finals del segle XX. Si que s'observaven restes de
finestres de mig punt en el pis superior, ara desaparegudes.
Les
dependències del castell ocupaven bona part de la part superior del turó, on
també estava l'església de Sant Martí, ara coneguda com Santa Maria de
Baldós. Per sota d'aquest primer nivell defensiu, es va construir un segon
nivell de muralles, de les que s'ha conservat un portal i una alta torre,
probablement edificats en època gòtica, quan el castell es va reforçar en
entrar a formar part del tercer comtat de Ribagorça. Aquesta torre va ser
utilitzada posteriorment com a presó.
En el turó del davant i dominant
el poble des de l'altra riba del barranc de Sant Joan, trobem una altra
torre circular, que també ha perdut la meitat del seu perímetre. En aquest
cas era una torre de guaita edificada en el segle XIII. Té una alçada de 12
metres amb uns murs de gairebé un metre d'ample. En els dos pisos
inferiors s'obren algunes finestres en forma d'espitllera.
|