Aragó - Província d'Osca


Castell de Boltaña
(Boltaña, Sobrarbe)

42º 26,951'N ; 0º 4,129'E       



l
Les primeres notícies d’aquesta fortificació daten del 1017, durant el regnat de Sanç III de Navarra, el Gran. Es creu que va ser ell qui va encarregar la seva construcció per a combatre les ràtzies musulmanes. En aquest moment es va construir la seva torre per mestres llombards. Estava connectat visualment amb els castells de Guaso, Morcat i Buil.


Posteriorment, Ramir I el va cedir a Sancho Galíndez. En aquest moment es decideix ampliar el recinte fortificat, amb mestres locals de formació llombarda.


Malauradament, la fortalesa de Boltaña va iniciar ben aviat la seva decadència, cap a meitats del segle XII. El motiu va ser els beneficis i furs que va rebre la veïna població de l’Ainsa, fent que Boltaña perdés pes polític i militar. Malgrat aquest declivi, al llarg dels segles XIII i XIV es realitzen algunes reformes, que no van evitar el seu abandonament al llarg dels segles XVII i XVIII. Un cop abandonat, es va fer servir el seu recinte com a camp de cultiu. Això va provocar que es derribessin algunes de les estances per aplanar el terreny.


El recinte té una planta rectangular força irregular, per tal d’adaptar-se al terreny, que es va fent cada cop més estreta fins que arriba a la torre de l’homenatge, situada a l’extrem nord. Aquesta té planta hexagonal i està situada en la part més alta del turó. Té moltes similituds amb la torre del conjunt religiós-militar de Samitier. En el seu interior hi ha una cisterna, que permetia l’emmagatzematge de l’aigua. Aquesta estança estava coberta amb una volta de canó.


La porta d’accés al recinte es troba en el costat est, en un sector força abrupte. Una passarel·la metàl·lica permet l’accés actualment, salvant el precipici del penya-segat, el que ens permet fer-nos una idea de les dificultats per accedir per la força a aquesta fortificació.


La porta és de tipus llombard, similar a les que trobem en els castells de Loarre, Fantova o Abizanda. Està formada per un arc adovellat, que ha hagut de ser reconstruït parcialment. Per la part interior tenia un arc de descàrrega i timpà llis, també refets actualment.


Al costat dret de la porta veiem una espitllera llombarda. Per la part interior té un arc de mig punt de descàrrega, que es recolza en una llinda monolítica.


En el mur sud hi ha tres finestres més de similars característiques. En aquest cas no disposen d’arc de descàrrega, probablement per l’existència d’un camí de ronda al seu damunt.


Aquest mur ha estat profundament restaurat, omplint els llocs on s’havien perdut els carreus, com es pot veure per la diferència de tonalitat, evitant així que es continués deteriorant.


Tot i trigar molt, la restauració va arribar finalment a aquest castell i durant l’any 2010 es van consolidar els seus murs i es van posar al descobert noves estructures.


En la part central trobem una estança rectangular excavada, a la que s’accedeix per una escala adossada a un dels seus murs.


Adossades als murs sud i oest trobem dues grans sales rectangulars. La del costat sud conserva algunes pilastres i l’inici d’arcs torals.
 

Restes d'un arc       Interior del castell