El castell de Berdejo va ser una de les fortificacions que defensaven la frontera d'Aragó de les tropes castellanes. La seva ubicació era estratègica, per que defensava el pas cap a terres sorianes per la vall del riu Manubles. Per aquest motiu els seus governats eren designats directament per la corona. 

La primera referència escrita que ens ha arribat data de l'any 1131, quan apareix citat en el fur de Calataiud. L'any 1288 va ser lliurat per Alfons III als nobles que formaven la Unió d'Aragó, en virtut dels privilegis que va haver de concedir un any abans a aquests nobles per evitar un alçament.

En 1336, Leonor de Castella, esposa d'Alfons IV, volia lliurar el castell al noble castellà Ruiz Pérez de Almazán, fet que van impedir el governador del castell Ximén Pérez de Pina i l'infant Pere.

El castell està assentat directament sobre la roca. Tenia planta trapezoïdal amb torres en les cantonades.

En l'extrem més petit encara podem veure una de les seves torres, que encara manté 12 metres d'alçada.

En ella s'obre la porta d'entrada, a la que accedim desprès de creuar un fossar excavat a la roca. La porta té arc de mig punt, resseguit per una motllura i permetia l'accés al recinte a través d'un passadís en angle, cobert amb volta de canó.

En l'interior del patí d'armes encara podem veure una cisterna, coberta amb una volta de canó.

El castell tenia un segon anell de muralles, del que només es conserven alguns fragments de mur i la base d'una torre semicircular.