Església del segle XII, formada per una sola nau, amb coberta de fusta, a la que posteriorment s’hi van afegir capelles laterals.

La capçalera està formada per un absis semicircular, realitzat amb carreus de grans dimensions i perfectament tallats. En la part central s’obre una finestra d’una sola esqueixada.

Interiorment estava decorat amb pintures murals, que avui es troben en el Museu Diocesà de Jaca.  Van ser traslladades a aquest museu en 1965. Incomprensiblement, i com comença a ser massa habitual en els museus d'art, la renovació dels criteris de museització ha comportat la reducció de peces visibles en l'exposició permanent procedents d'aquest temple. . No entendré mai per què es prefereix tenir les obres tancades amb pany i forrellat i les parets del museu mig buides. La no presència de totes les obres conservades és una mutilació voluntària de l'obra, impedint a l'espectador poder fer-se una idea el màxim complerta possible del missatge que va voler representar l'artista i la seva simbologia. Algú s'imagina que s'eliminessin personatges del quadre del Gernika o de les Menines? Doncs és el mateix... Un absis és una obra complerta. Ometre unes escenes i ensenyar unes altres és manipular l'obra i per tant un menyspreu i un insult cap al visitant, al que li estan dient el que pot veure i el que no, per que si li ensenyessin tot es despistaria o no ho entendria... És a dir, aquest nou criteri museístic està dient "no t'ensenyo totes les obres que tinc, per que aleshores el museu seria massa extens i et faria mandra visitar-lo. Total, com no ho entendràs...". Així doncs, només us podrem ensenyar aquelles escenes exposades en el museu.

Només formen part de la visita del museu dues escenes. Concretament les que representen l’adoració dels Reis i de la fugida a Egipte, datades a principis del segle XIII.

En la conca absidal es va representar a un pantocràtor que està beneint amb la mà dreta, mentre que sosté un llibre obert amb la mà esquerra. L'envoltaven les imatges del tetramorf. També es representa a la Verge Maria i l'arcàngel sant Gabriel. Entre els anys 2016 i 2017 s'han restaurat els sis fragments no exposats d'aquest absis, gràcies a la subvenció de l'ajuntament de Jaca. Molt lògic invertir diners públics en restaurar unes pintures que ningú que visita la ciutat pot contemplar.

També ens va sorprendre no haver trobat cap reivindicació de les institucions aragoneses per a que es retornin les pintures al temple, tenint en compte el criteri esgrimit per les autoritats d'Aragó darrerament en el cas de Sixena, on han afirmat que les pintures han de ser conservades en el lloc per al qual van ser creades. Potser és per que no estan conservades en un museu català i per tant no és important que es conservin in situ i poden estar en un museu aragonès, lluny del seu temple original, però no a "l'estranger". Ja que no s'exposen al museu, per que no es retornen al seu lloc original?

La teulada de l'absis es recolza en una cornisa, sustentada per mènsules decorades d’una manera molt senzilla.

Adossada al mur nord, junt a la capçalera, s’alça majestuosa la torre campanar. Està formada per quatre cossos, separats per impostes. Els finestrals han estat cegats al llarg dels segles i esperen pacients que en alguna campanya de restauració se’ls retorni el seu estat original. En la darrera s'ha assegurat la seva estabilitat, però no s'han obert les finestres.

Una de les poques obertures que es conserva és un dels ulls d'una finestra geminada del mur est. Encara es troba in situ el capitell de la columna que separava les dues finestres, decorat amb  motius vegetals.

S’accedeix al temple per una porta situada en el mur oest, protegida per un porxo de factura moderna.

Està formada per tres arquivoltes de mig punt en gradació, que envolten un timpà que ens recordà al de la catedral de Jaca, tot i que és molt més rudimentari.

Podem veure un crismó envoltat per una fera, un home, un porc senglar i una gran au.

En l’interior del temple es conserva una gran pila baptismal d’immersió. Té foma quadrada i està decorada amb motius de soga en les cantonades. Fins fa pocs anys, estava fora de l’església i servia d’abeurador pels animals.